François Faber, el gegant de la ruta
El luxemburgués François Faber mesurava al voltant de 1,80 m, gens extraordinari ara, però allà pels principis del S-XX era un gegantó, imatge que transmetia a més per una complexió forta i atlètica, el seu bigot i el seu seriós semblant.
Havent sigut 2n en el Tour de 1908 i amb l'absència de Petit-Breton que havia sigut l'últim vencedor, Faber es presentava com a favorit per a l'edició de 1909. La seua superioritat es va posar de manifest de seguida, sent 2n en la primera etapa i guanyant de manera consecutiva les cinc següents, fet no igualat fins a la data. En la segona etapa, de 398 km, va cobrir uns 200 en solitari, i en la tercera va ser immortalitzat en la seua fotografia més famosa, en travessar corrent la meta, després d'haver trencat la cadena un quilòmetre abans. La classificació es determinava per punts, i amb el triomf assegurat es diu que l'organització li va demanar que baixara la intensitat per a donar una certa emoció a la carrera. Així doncs només va guanyar una etapa més, encara que la resta les van guanyar ciclistes del seu equip (Alcyon-Dunlop), excepte la que va guanyar Ernest Paul, que corria com a independent i era germanastre de Faber. Ostenta l'honor de ser el primer no francés a imposar-se en el Tour
També va ser 2n en 1910 i en total es va imposar en 19 etapes entre totes les seues participacions en el Tour. Va morir mentres combatia en la I Guerra Mundial, als 28 anys
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada