Herrera, un escalador de llegenda
A Colòmbia el ciclisme alça passions. Els seus campions són encimbellats pel cap alt alt de la popularitat, encara que fins a l'entrada la dècada dels 80, en el bressol de l'esport del pedal, a Europa, només Cochise Rodríguez havia apuntat uns anys abans.
Luis "Lucho" Herrera va ser qui va posar la guinda definitiva a un pastís que va començar a coure's en aquell Dauphine de 1984, en el qual ell no va participar, però en el qual els seus compatriotes van donar tota una exhibició. Va ser Herrera després, qui va aconseguir les grans fites per al ciclisme del seu país. I és que va ser possiblement el millor escalador de la seua època. Va conquerir el regnat de la muntanya en les tres grans, que només havia aconseguit Bahamontes fins a eixe moment, guanyant etapes en totes elles, amb finals tan mítics com Alpe d'Huez, Lavaredo o Lagos de Covadonga entre altres i, sobretot, es va anotar la Vuelta a Espanya en 1987, sent així pioner per a Colòmbia dels triomfs en "les grans", que després continuarien Nairo Quintana i Egan Bernal. També va aconseguir en dos ocasions la Dauphine. Els seus èxits a Europa no li van impedir aconseguir 4 victòries en la Volta a Colòmbia i altres 4 en el Clàssic RCN, les dos carreres més importants del seu país. No tindre millors prestacions més enllà de l'escalada, li van impedir passar d'una 5a posició en el Tour.
Després de la seua retirada es va desvincular totalment del ciclisme, encara que la seua notorietat li va jugar una mala passada, sent víctima d'un segrest per la guerrilla colombiana, que es va resoldre feliçment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada