El Tour, els Lucien i la demografia

                                                         

Luciano Montero va ser subcampió del món


En 1920 a França van ser inscrits 6218 xiquets amb el nom de Lucien. Eixe va ser l'any que històricament més "Lucien" van nàixer. Si eixe va ser el màxim, es pot dir que el nom ha sigut sempre molt poc popular en l'hexàgon. No obstant això, si revisem als guanyadors del Tour de França, observem que Lucien Petit-Breton va inscriure el seu nom en 1907 i 1908, Lucien Buysse en 1926, Lucien Aimar en 1966 i Lucien Van Impe en 1976. Buysse i Van Impe són belgues, això si.
Podem dir que la densitat de guanyadors de Tour amb nom Lucien és aclaparadora. A més, altres Lucien gals com Lesna, Teisseire i Lazarides, també van ser destacats pedalistes.

Luciano és un nom molt més popular a Itàlia (1 de cada 200), no obstant això només uns pocs tenen triomfs significatius (Maggini, Rabottini, Armani...)

I és Espanya, on el nom és també molt escàs, resulta que un d'ells, Luciano Montero, en 1935 va ser el primer espanyol a conquistar una medalla (de plata) en el mundial de ruta.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Els estranys Tours de Frantz

Imatge
                                                                                                                  Nicolas Frantz a l'Aubisque al 1928 Es pot considerar a Henri Desgranges com el pare del Tour de França, però els mitjans que emprava per a "mantindre l'emoció" de la carrera resultaven en moltes ocasions, inhumans. A la dècada dels 20s del segle passat es programaven etapes maratonianes, moltes d'elles per damnt dels 400 km. Al 1926, els ciclistes havien acabat la prova a una mitja d'apenes 24 km/h i Desgranges estava furiós perquè les etapes sense dificultats muntanyoses solien resoldres a l'sprint en grups nombrosos, i aixina inventà la f...
Més informació

Un Tour molt avorrit que Desgranges va voler suspendre

Imatge
                                                                                                                               Philippe Thys va guanyar al 1920 el seu tercer Tour En 1919 s'havia représ el Tour passada la I Guerra Mundial en a penes 67 participants (i que soles acabaren 10) i unes carreteres destrossades. Al 1920 s'anava normalitzant la situació però no hi havia diners per a que els fabricants de bicicletes patrocinaren als corredors, no obstant esta vegada 113 ciclistes es presentararen en l'eixida a París, quasi tots francesos o belgues. El temps tòrrid ajudà a que es produïren nombrosos abandons...
Més informació