Karstens, un pallasso a la carretera
El neerlandés Gerben Karstens va alegrar les carreres ciclistes en els anys 60 i 70. Dotat d'un peculiar i, de vegades descontrolat sentit de l'humor, va ser protagonista de nombroses anècdotes que ell mateix provocava amb comportaments estrafolaris en plena competició. Encara que els jutges sempre anotaven en les seues actes el seu "mal comportament", els seus propis companys i rivals li defenien, ja que feia més amenes les llargues etapes, moltes vegades exemptes d'emoció.
No es conformava amb la típica escapada per a després amagar-se i rodar per darrere perquè el pelotó pensara que no l'atrapava, sinó que es disfressava, llegia el periòdic dirigint amb els peus el manillar, rodava pel camp paral·lel a l'asfalt, o pujava a lloms d'algun corpulent company de fatigues.
Karstens, no obstant això, no va ser un qualsevol en competició. Va guanyar etapes en les tres grans, gràcies a la seua potència i velocitat, destacant les seues 14 etapes en la Vuelta i va ser segon tant en Sant Rem, en l'Amstel i a Llombardia. En esta última va ser el primer a travessar la meta en una ocasió, però va ser desqualificat per "irregularitats" en el control *antidóping. Va ser bastant amic de substàncies "no compatibles" amb els reglaments i també va ser desposseït per este motiu d'una París-Tours.
A més de les 14 etapes de la Vuelta, també va guanyar 6 en el Tour, una en el Giro, una París-Tours (esta vegada de manera reglamentària), i bastants etapes i semi-clàssiques, a més d'un entorxat en el campionat dels Països Baixos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada