"Monsieur Roubaix"
Com "el Caníbal" també va canviar la pilota per la bicicleta. Li deien "El gitano" i va anar sense cap dubte un dels millors classicómans del ciclisme mundial, guanyant els 5 monuments (amb 11 triomfs), però si se li recordarà eternament en el ciclisme serà per la París-Roubaix, la seua prova favorita. En les seues 14 participacions, de les quals va acabar 13, la seua pitjor classificació va ser 7é, amb 4 victòries, 4 segons llocs i un tercer, Era tot un especialista en el fang i les llambordes, de fet les seues prestacions en ciclocròs van ser prodigioses, sent dos vegades campió mundial (una com a amateur), guanyant 110 proves. El ciclocròs li va proporcionar una gran perícia en el maneig de la bicicleta (es diu que només va punxar una vegada al llarg de totes les seues participacions en "l'Infern del Nord"). Muntava un pneumàtic davanter de 26 mm, una cosa inusual per a l'època, i utilitzava heli, perquè era més lleuger per a unflar-los amb poca pressió per a esmorteir el traqueteig de les llambordes. La seua figura era inconfusible, amb el seu tors paral·lel al quadre i els seus colzes formant angle recte.
A pesar que preparava la temporada al voltant de la Roubaix, Roger De Vlaeminck reunix un palmarés extraordinari. Va guanyar, a més dels monuments i incomptables clàssiques i semiclásicas, 22 etapes del Giro, 6 Tirré-Adriàtic, Tour de Suïssa i va ser el més aferrissat rival d'Eddy Merckx en les proves d'un dia.
També va guanyar un Ferrari, l'any que estrenava el seu mític mallot del Brooklyn en 1973, quan el propietari de la marca li ho va prometre si guanyava la Milà- Sant Rem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada