El polèmic Tour de Flandes de 1977

                                       

Maertens i De Vlaeminck roden soles cap a meta

Per segona vegada el recorregut de De Ronde incloïa el temut Koppenberg que, amb el temps humit es presumia quasi impracticable. Merckx, fidel al seu estil malgrat la seua ja notable falta de forces, es va llançar a l'aventura a més de 100 km de meta. Els favorits no es podien arriscar al fet que "el Caníbal" adquirira avantatge, ja els havia derrotat moltes vegades quan estava en la seua esplendor, no l'anava ara a fer ara també en les seues hores baixes, així que la carrera ja estava dinamitada. Li van atrapar en el Koppenberg i es va desencadenar un furiós atac de De Vlaeminck. L'organització havia prohibit el canvi de bicicleta,intentant evitar un caos en els murs empedrats més durs, però Maertens va canviar de màquina i, encara que va intentar justificar-se en una suposada avaria, els jutges li van comunicar que estava desqualificat. Maertens havia coronat el Koppenberg uns metres per darrere de "el Gitano" i l'organització li va permetre continuar en carrera a pesar que no constaria en la classificació. Esta decisió tan estranya i l'ímpetu que va malbaratar Maertens, enfundat en el seu mallot arc de Sant Martí, va permetre als dos flamencs cavalcar fins a la meta, on Freddy no va disputar l'sprint i Roger es va convertir així en el tercer (i últim fins hui) guanyador dels 5 monuments del ciclisme. Maertens havia tingut la seua millor oportunitat de guanyar el seu primer, cosa que no aconseguiria mai malgrat la seua classe.
A 2' va arribar Walter Planckaert, guanyador l'any anterior, encapçalant un nombrós grup, però també va ser desqualificat posteriorment per control antidopatge positiu. El quart a travessar la meta va ser Walter Godefroot, responsable de la inclusió del Koppenberg en el recorregut que havia descobert mentres entrenava uns anys arrere i que no desitjava que s'ascendira en carrera fins que ell es retirara.
                                             

L'atac de "el Gitano"

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Cap de cuir, bidó de plom

Imatge
                                                                                                                                Jean Robic en la seua xixonera característica Al 1947 es va reprendre el Tour després de la IIGM i el bretó Jean Robic va arrabassar la victòria a Pierre Brambilla en l'última etapa, encara que per a aconseguir-ho deuria aliar-se i pagar a Edouard Fachleitner i aixina convertir-se en guanyador sense haver portat cap jornada el maillot de líder.. Robic era un tio dur i d'àsper tarannà que no s'atemoria dels grans de l'època (Coppi, Bartali, Koblet, Kubler, Magni, Vietto...) als que desafiava sempre que podia....
Més informació

La gran carrera del sud d'Itàlia

Imatge
                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...
Més informació