CICLOMOMENTS

                                                                                                                                    Predatto-Falzes, Giro 1997 No s'ha tornat a programar en el Giro d'Itàlia una altra etapa amb més desnivell positiu que la 19a etapa de l'edició de 1997 (6400 m). Si bé es recorda per la lluita que van protagonitzar Ivan Gotti, que era el líder, i Pavel Tonkov, que va resultar agònica, l'etapa no va ser guanyada per cap dels dos. Eixit d'una matinera escapada de 14 ciclistes, l'asturià i debutant en grans voltes, José Luis "Chechu" Rubiera, acompanyava al seu company d'...

                                                    Jan Janssen, inconfundible amb les seues ulleres fosques Última etapa del Tour 1968, dividida en dos sectors. Al matí 135 km en línia i a la vesprada contrarellotge de 55 km, però lluny d'estar decidida la carrera després de més de 4400 km, hi ha 9 ciclistes en menys de dos minuts i mig en la classificació general. Herman Vanspringel, líder fins a eixe moment, Ferdinand Bracke (recordman de l'hora) o Roger Pingeon (guanyador del Tour 1967) semblaven els més probables vencedors però amb tan escassos màrgens San Miguel, Janssen, Bitossi, Aimar, Gandarias i Wolfshohl podrien donar la sorpresa. Als 16 km Bracke marcava el millor temps i a mitat de recorregut Vanspringel li havia superat, No obstant això al final dels 55,2 km i després de 1h20' d'esforç, anava a ser Jan Janssen qui guanya...

                                                                                                                                           Dos ciclistes enormes Va nàixer en 1964, com Miguel. Gianni Bugno, amb un físic i una classe privilegiada, es va convertir en un gran campió. Va anar engrossint el seu palmarés amb victòries cada vegada de més qualitat. Va guanyar el Giro lluint la maglia rosa des de la primera a l'última etapa. Semblava que anava a succeir a Felice Gimondi a ser el següent italià guanyador del Tour però... es va topar amb algú més gran que ell, algú amb unes ...

                                               Soles l'equip belga Groene-Leeuw es va prendre seriosament la Vuelta  En 1959 la Vuelta a Espanya havia resultat d'allò més emocionant, a més de reunir grans estreles, alçant-se vencedor Antonio Suárez. En 1960 s'esperava una cosa similar o millor, amb el flamant guanyador del Tour, Federico Martín Bahamontes i el mateix Suárez en el Faema, l'àngel volador Charly Gaul i Jesús Loroño, l'arxienemic de l'Àguila de Toledo. No obstant això les 17 etapes de l'edició de 1960 es van convertir en un autèntic esperpent amb el protagonisme estel·lar de Bahamontes. En una de les primeres etapes, Bahamontes en un terreny que no li afavoria va protagonitzar una escapada en solitari de 243 km (rècord fins a eixe moment) per a ser atrapat finalment, com era previsible. Les etapes se succeïxen amb escapades que adq...

                                                      Anada i tornada de París a Brest (1200 km) Encara que semble mentida, la París-Brest-París va ser creada com una carrera professional. En la seua primera edició, allà pel 1891 van participar 211 ciclistes i el mític Charles Terront va ser el primer a arribar a meta després dels 1200 km de recorregut. Quasi 72 hores, va emprar una mitjana de 16,700 km/h, huit hores per davant del segon classificat i 23 hores abans que el tercer. Van acabar la prova 98 ciclistes, els últims van tardar 10 dies a completar l'excursió. Es va decidir repetir l'experiència cada 10 anys i el palmarés contempla grans noms com el propi Terront, Maurice Garin, Emile Georget, Louis Mottiat, Hubert Opperman, Albert Hendrickx i Maurice Diot. La de Diot va ser l'última edició per a professionals, en 1951. Diot va invertir 38 hores a...

  Girmay lluiny el seu maillot de campió d'Eritrea al Tour de Rwanda Des de fa diverses dècades, la setmana anterior a l'inici del Tour es dedica a la disputa dels campionats nacionals. No sempre va anar així, adés cada federació disposava les dates que estimava més oportunes, de vegades sota la fórmula contrarellotge. Des dels anys 90 també es dilucida el títol contrarellotge, independentment de la carrera en línia. Així doncs, fins a la disputa del següent any, els ciclistes campions porten un mallot adornat total o parcialment amb la bandera del seu país, amb major o menor grat del seu patrocinador. Quasi totes les grans grans estreles han sigut alguna vegada campions dels seus països d'origen. No obstant això els més prolífics campions són quasi sempre corredors que aprofiten el baix nivell o escàs nombre de llicències professionals dels seus països. Així trobem a Nicolas Frantz amb 12 títols de Luxemburg, Sagan 8 a Eslovàquia, Saramotins 7 a Letònia, Agostinho 6 a Port...

                                Poulidor, Pérez-Francés, Bahamontes i Anquetil en el Tour de 1963 En la 15a etapa amb final en Grenoble, el veterà Bahamontes havia arribat al lideratge, encara que només amb 3" d'avantatge sobre Anquetil, el gran favorit. Amb una contrarellotge encara pendent, i amb Poulidor ja lluny en la general, el normand només necessitava evitar que l'Àguila de Toledo li distanciara en la 17a amb final en Chamonix, amb els passos del Petit Saint Bernard, Grand Saint Bernard i el Forclaz. Després d'aguantar en els primers passos, el Forclaz es mostrava temible perquè a última hora s'havia hagut de canviar part de l'ascensió per la carretera antiga, que presentava trams en mal estat i pendents més pronunciades. El gran Geminiani, director esportiu d'Anquetil, va tindre una idea: el reglament no permetia canvis de bicicleta, si no era per avaria (no una simple punxada), així que al peu del ...

  L'última etapa de la Vuelta a España de 1975 era una contrarrellotge de 31 km que acabava al velòdrom de Sant Sebastià, i un paisà ( d'Oiartzun) anava de líder. Txomin Perurena, el ciclista espanyol amb més victòries de tots els temps (158) havia forjat el seu lideratge gràcies a una escapada camí de Tremp on va aconseguir 5' d'avantatge respecte a tots els favorits. Era un sprinter i un tot terreny i encara que Ocaña, Tamames i Lasa el superaven en muntanya, va mantenir 1'19" sobre el salmantí Agustín Tamames, que s'estava mostrant el més fort de la carrera, guanyant 5 etapes. Quan Perurena va entrar al velòdrom, en lloc d'una fragorosa ovació dels seus veïns, hi havia un silenci sepulcral. Els espectadors veïen com passaven els segons i que el seu campió no anava a poder arribar a temps. Tamames havia guanyat la Vuelta per 14" realitzant una gran contrarrellotge, soles superat per dos especialistes com Manzaneque i Swerts i derrotant inclús a O...

                                                                      Frank guanyant en una portentosa exhibició en Ávila, en la Vuelta 1999 El seu oncle Jean-Luc ja havia sigut assenyalat com l'enèsim successor belga de Merckx. Per descomptat va ser un molt bon ciclista, gran rodador i especialista contrarellotge, però quan el seu nebot Frankie va començar a competir tots van coincidir que este Vandenbroucke si podria arribar a gran estrela. Dotat d'unes condicions físiques i una classe extraordinàries va anar engrossint el seu palmarés amb victòries cada vegada més cridaneres. Les seues millors temporades van ser les de 1998 i 1999 amb triomfs a la Liege-Bastogne-Liege, la Gant-Wevelgem, Het-Volk o París-Niça entre altres, amb aclaparadores demostracions de força. No obstant això la seua escal...

                                                                Jean Aerts i un casc de l'època Els mundials de ruta es disputaven des de 1921 però només per a amateurs. En 1927, en Adenau (Alemanya), es va celebrar el primer campionat mundial de ruta per a professionals i amateurs conjuntament. A penes es van presentar en l'eixida 55 ciclistes (només 22 professionals) un 21 de juliol, quatre dies després de finalitzar el Tour. No hi havia massa figures: l'austríac Max Bulla, el suís Heiri Suter i dos potents blocs: el belga amb Vermandel, Ronsse, Sellier, Debaets i Van Hevel i un jove amateur (Jean Aerts); i l'italià amb els enormes Girardengo i Binda, a més de Piemontesi i Belloni. Sorprén que la carrera "només" constava de 182 km, en esta època tan donada als quilometratges exagerats, encara que e...

                                                                                                  L' Atala-Dunlop què es va imposar en el Giro d'Itàlia de 1912 Ha sigut una excepció en la història de las grans voltes però el cas és que la quarta edició del Giro d'Itàlia (1912) es disputà per equips. Els 54 ciclistes que van prendre l'eixida s'agruparen en 14 equips de, com a màxim, quatre corredors. La classificació es va establir per punts i era imprescindible acabar amb al menys tres corredors. Acabaren soles 26 i finalment soles apareixen 6 equips classificats. Les esquadres més fortes eren el Peugeot-Wolber i l'Atala-Dunlop, que resultà la vencedora final. L'Atala va contar en Carlo Galetti (v...

                                                                                                                             Tres ors consecutivos (2015-2017) Peter *Sagan ha sigut un dels majors talents naturals que ha donat el ciclisme en el que va de segle. Amb 20 anys va ser alineat en la París-Niça per lesió d'un company i va guanyar dos etapes competint amb el més selecte de l'escamot internacional. Amb estes expectatives ja se li va augurar una carrera plagada d'èxits. Gran velocista, molt potent i amb l'habilitat adquirida amb la pràctica del MTB, només l'alta muntanya se li va resistir. Va guanyar tant el Tour...

                                                                                                                       Jay Vine en acció al saló de casa Durant la pandèmia i el seu tancament els ciclistes van haver d'entrenar des de casa. Afortunadament les plataformes virtuals permeten simular connectats a un corró tot tipus de recorreguts. Així doncs es van popularitzar les competicions en línia. Gràcies a la plataforma Zwift i la seua competició Zwift Academy on va aconseguir la victòria, Jay Vine va ser requerit per un equip professional. I no li està anant res malament: guanyador de la volta per etapes més important del seu país, el Tour ...

                                                                                                                       Duel Horner-Nibali en l'Angliru Va ser esportivament emocionant la Volta de 2013. El veterà líder Chris Horner, a punt de complir 42 anys, afrontava la decisiva etapa de l'Angliru amb 3" d'avantatge sobre Vincenzo Nibali. L'americà, que ja havia guanyat dos etapes, va resistir i fins i tot va incrementar el seu avantatge sobre el sicilià i l'endemà es va proclamar vencedor de la Vuelta. Mai hi ha hagut un ciclista tan longeu que guanyara una gran volta o cap carrera d'un cert nivell. Per descomptat va ser un cas atípic. M...

                                                                                                                        Jacques Anquetil, "monsieur chrono" El 18 de setembre de 1932 es va disputar per primera vegada el Gran Premi de les Nacions, en la modalitat contrarellotge entre Versalles i Montrouge, 142 km, resultant vencedor Maurice Archambaud (37,129 km/h), després de quasi quatre hores d'esforç en solitari. La carrera reunia a molts dels millors ciclistes del moment pel que es va convertir en una cita anual de gran prestigi, pot dir-se sense por d'equívoc, que era considerada una espècie de campionat del món contrarellotge. De fet...

                                                  Maurice De Waele va sobreviure i guanyà el Tour "Un cadàver no pot guanyar el Tour", va exclamar furiós Desgranges després de la victòria de Maurice De Waele en el Tour de 1929. Després del fiasco dels dos tours anteriors en els quals Desgranges, el patró del Tour, que havia programat contrarellotges per equips en les etapes planes per a obligar a emprar-se a fons als ciclistes tots els dies, en 1929 va recular perquè als aficionats els era molt difícil seguir el curs de la carrera. El que va idear ara va ser suprimir els equips comercials, és a dir, els corredors no podien ser assistits pels seus companys, havien de reparar per si sols les avaries. No obstant això la deshumanització que pretenia no va causar l'efecte desitjat. Mediat el Tour, Victor Fontan, el líder, va trencar la seua bic...

                                                    Mapa de l'Amstel 2022 Si ixim de Maastricht cap a Valkenburg a penes haurem de recórrer uns 10 km, però si eres ciclista professional i et trobes allí un diumenge d'abril, probablement tardaràs unes 6 hores perquè aniràs a participar en l'Amstel Gold Race. En Limburg, al sud dels Països Baixos, es disputa des de 1966 esta carrera patrocinada per la important indústria cervesera que li dóna nom. El traçat és un autèntic laberint per carreteres de diferents amplàries i paviments i que va buscant els xicotets pujols (bergs) que ofereix el paisatge per a castigar les cames. Cotes curtes i exigents, unes 30 solen programar-se, moltes d'elles es passen en varies ocasions. La més famosa és el Cauberg, prolongació dels carrers de Valkenburg (ciutat on s'han disputat varios mundials de ruta)....

                                                                   Marino Lejarreta, primer guanyador a Los Lagos de Covadonga En 1983 es pot dir que comença l'era moderna de la Volta a Espanya. Els mitjans de comunicació tant públics com privats realitzen grans desplegaments i oferixen els directes televisius i radiofònics de les etapes. El gran atractiu d'eixa Volta del 83 és, amb permís de Bernard Hinault, l'arribada als Lagos de Covadonga. D'una bellesa paisatgística incomparable es mitifica aquella primera pujada per la seua gran duresa i es crea una gran expectació. El primer en nariu el cim és Marno Lejarreta “el jonc de Bérriz”, un ciclista amb molta més qualitat i carisma del que exhibix el seu palmarés. Un bon pioner per a un cim que ha sigut més de 20 vegades final d'etapa en la ...

                                                                                                                               Kelly, intractable a la París-Niça No soles en les 3 grans voltes i els monuments s'engreixen els palmarés. A més a més, d'entre les carreres per etapes destaquen 7 d'elles per la seua història i prestigi internacional. La més antigua, la Volta a Catalunya, data de 1911 i té a Mariano Cañardo com més lloretjat amb 7 victòries, seguit de Miguel Induráin i Alejandro Valverde en 3. Miguel Poblet té la barbaritat de 32 triomfs d'etapa. Li segueix en antiguitat l'Itzulia, que es celebra des de ...

                                                                              Cartell publicitari del "Circuit de France" 1942 La Gestapo va anar “a convéncer” a Émile dée, vigent campió francés en 1942, perquè prenguera part en el Circuit de France, que pretenia ser ni més ni menys que el Tour de France, en una França ocupada, però no va permetre Jacques Goddet que es prenguera el nom de la seua carrera. Va ser Jean Leulliot qui, al capdavant d'un diari col·laboracionista, es va encarregar d'organitzar l'esdeveniment. Leulliot va ser exonerat de les seues culpes després de l'alliberament, amb els suports dels seus col·legues de professió i gràcies a ell, anys més tard, es va organitzar el primer Tour femení, es va rellançar la París-Niça i va inventar carreres...