Un Tour a la França ocupada ?

                                                              

Cartell publicitari del "Circuit de France" 1942



La Gestapo va anar “a convéncer” a Émile dée, vigent campió francés en 1942, perquè prenguera part en el Circuit de France, que pretenia ser ni més ni menys que el Tour de France, en una França ocupada, però no va permetre Jacques Goddet que es prenguera el nom de la seua carrera. Va ser Jean Leulliot qui, al capdavant d'un diari col·laboracionista, es va encarregar d'organitzar l'esdeveniment. Leulliot va ser exonerat de les seues culpes després de l'alliberament, amb els suports dels seus col·legues de professió i gràcies a ell, anys més tard, es va organitzar el primer Tour femení, es va rellançar la París-Niça i va inventar carreres que donarien lloc més tard al Tour de l'Avenir.

El cas és que es va disputar aquell Circuit de France entre el 28 de setembre i el 4 d'octubre de 1942 i, encara que només va constar de 6 etapes (dos d'elles dobles) i 68 participants, va resultar interessant. A més del citat Idée ( que al juliol de 2023 complirà 103 anys ! )(*), va comptar amb estreles del pedal com Thiétard, Bonduel, Lapebie, Caput, Schotte, Brambilla o Kint. Finalment es va imposar el belga François Neuville en una carrera que va resultar ser bastant dura, no sols per les circumstàncies polítiques, i que només van completar 27 ciclistes.

(*) Emile Idée va morir el 30 de desembre de 2024 (104 anys).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

El fi de la tirania

Imatge
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Més informació

1904, el segon Tour i que podria haver sigut l'últim

Imatge
                                                                             Henri Cornet, el més jove i qüestionat guanyador de la història del Tour Després del que va succedir al Tour de 1904, Henri Desgranges va estar apunt de cancelar definitivament l'invent. Ni més ni menys que tots els guanyadors d'etapa i els quatre primers de la classificació general foren desqualificats: Maurice Garin (guanyador de la primera edició), el seu germà César, Lucien Pothier i Hippolyte Aucouturier. Després d'una llarga investigació recolzada en nombroses aportacions de ciclistas i tèstics, es va determinar que 29 dels 44 ciclistes havien fet trampes, ajudan-se de cotxes o trens per a completar les etapes. Aixins, quatre mesos després de finalitzar la prova, s'otorgà a Henri...
Més informació