Un cadáver no pot guanyar el Tour
Després del fiasco dels dos tours anteriors en els quals Desgranges, el patró del Tour, que havia programat contrarellotges per equips en les etapes planes per a obligar a emprar-se a fons als ciclistes tots els dies, en 1929 va recular perquè als aficionats els era molt difícil seguir el curs de la carrera. El que va idear ara va ser suprimir els equips comercials, és a dir, els corredors no podien ser assistits pels seus companys, havien de reparar per si sols les avaries. No obstant això la deshumanització que pretenia no va causar l'efecte desitjat.
Mediat el Tour, Victor Fontan, el líder, va trencar la seua bicicleta i al no poder reparar ni aconseguir una altra màquina, va haver d'abandonar. El maillot va passar a l'esquena de De Waele. El belga va emmalaltir i el dia de l'etapa decisiva amb el pas pel Galibier es va desplomar poc abans de l'eixida. L'organització va retardar una hora l'eixida i el líder va ser protegit pels seus companys de marca (Alcyon). Es diu que en la pujada al Galibier, els Alcyon van bloquejar la carretera muscle amb muscle per a no deixar escapar a ningú. Finalment, De Waele només va cedir 13' en meta i va conservar el lideratge. En els dies successius Maurice va anar millorant, i fins i tot es va adjudicar una etapa, arribant per fi a París amb 45' de marge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada