Un cas únic: un Giro per equips.

                                         

                                     L'Atala-Dunlop què es va imposar en el Giro d'Itàlia de 1912

Ha sigut una excepció en la història de las grans voltes però el cas és que la quarta edició del Giro d'Itàlia (1912) es disputà per equips. Els 54 ciclistes que van prendre l'eixida s'agruparen en 14 equips de, com a màxim, quatre corredors. La classificació es va establir per punts i era imprescindible acabar amb al menys tres corredors. Acabaren soles 26 i finalment soles apareixen 6 equips classificats. Les esquadres més fortes eren el Peugeot-Wolber i l'Atala-Dunlop, que resultà la vencedora final.

L'Atala va contar en Carlo Galetti (vencedor dels dos Giros anteriors), Giovanni Micheletto, Eberardo Pavesi i Luigi Ganna (guanyador de la primera edició del Giro al 1909).

Es disputaren 9 etapas, encara que la 4ª entre Pescara i Roma va haver de ser suspesa per una riuada, i es va afegir altra etapa al final previst. En la classificació individual i no oficial per temps, el millor va ser Galetti, que a més a més guanyà una etapa. Micheletto va guanyar altres dos, mentres que Ganna va haver d'abandonar en el quint parcial. Malgrat que fou el Giro més curt de la història (no arribà als 2500 km), va haver varies etapes per damunt dels 300 km (amb una de 399), com era costum en l'època. 

Carlo Galetti