Allez les randonneurs !

 

                                                    Anada i tornada de París a Brest (1200 km)

Encara que semble mentida, la París-Brest-París va ser creada com una carrera professional. En la seua primera edició, allà pel 1891 van participar 211 ciclistes i el mític Charles Terront va ser el primer a arribar a meta després dels 1200 km de recorregut. Quasi 72 hores, va emprar una mitjana de 16,700 km/h, huit hores per davant del segon classificat i 23 hores abans que el tercer. Van acabar la prova 98 ciclistes, els últims van tardar 10 dies a completar l'excursió.

Es va decidir repetir l'experiència cada 10 anys i el palmarés contempla grans noms com el propi Terront, Maurice Garin, Emile Georget, Louis Mottiat, Hubert Opperman, Albert Hendrickx i Maurice Diot.

La de Diot va ser l'última edició per a professionals, en 1951. Diot va invertir 38 hores a una respectable mitjana de 30,3 km/h. Des de llavors la carrera es va reconvertir en una marxa cicloturista, la més llarga i famosa del món. Es disputa cada quatre anys i per a poder participar cal realitzar en el propi any quatre "brevets" de 200, 300, 400 i 600 km dins d'uns temps homologats en proves autoritzades que s'organitzen en nombrosos països.

                 Hubert Opperman, l'australià que va véncer al 1931 i que arribà a ser ministre