55 km i nou ciclistes per a un groc

                                         

Jan Janssen, inconfundible amb les seues ulleres fosques



Última etapa del Tour 1968, dividida en dos sectors. Al matí 135 km en línia i a la vesprada contrarellotge de 55 km, però lluny d'estar decidida la carrera després de més de 4400 km, hi ha 9 ciclistes en menys de dos minuts i mig en la classificació general.
Herman Vanspringel, líder fins a eixe moment, Ferdinand Bracke (recordman de l'hora) o Roger Pingeon (guanyador del Tour 1967) semblaven els més probables vencedors però amb tan escassos màrgens San Miguel, Janssen, Bitossi, Aimar, Gandarias i Wolfshohl podrien donar la sorpresa.
Als 16 km Bracke marcava el millor temps i a mitat de recorregut Vanspringel li havia superat, No obstant això al final dels 55,2 km i després de 1h20' d'esforç, anava a ser Jan Janssen qui guanyava l'etapa i aconseguia el lideratge definitiu sense haver portat en tota la carrera el mallot groc.
Era el primer neerlandés que guanyava el Tour, l'últim que es va disputar per seleccions nacionals, el primer amb freqüents controls antidopatge, l'últim abans de Merckx.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El fi de la tirania

Imatge
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Més informació

La pera de Pollentier

Imatge
                                                                                                                                 Michel Pollentier Tenia condicions per a ser recordat com un gran ciclista. També va aconseguir un gran palmarés: guanyà un Giro, un Tour de Suïssa, un Tour de Flandes, campionat belga i sonades etapes en les grans. A mès a més cridava l'atenció pel seu aspecte desgarbat, lluny dels arquetips del ciclista ideal, malgrat que destacava a qualsevol terreny. No obstant això el va fer famós una enganyifa en l'etapa del Tour que arribava a l'Alpe d'Huez al 1978, coronà primer i pujà al po...
Més informació

1904, el segon Tour i que podria haver sigut l'últim

Imatge
                                                                             Henri Cornet, el més jove i qüestionat guanyador de la història del Tour Després del que va succedir al Tour de 1904, Henri Desgranges va estar apunt de cancelar definitivament l'invent. Ni més ni menys que tots els guanyadors d'etapa i els quatre primers de la classificació general foren desqualificats: Maurice Garin (guanyador de la primera edició), el seu germà César, Lucien Pothier i Hippolyte Aucouturier. Després d'una llarga investigació recolzada en nombroses aportacions de ciclistas i tèstics, es va determinar que 29 dels 44 ciclistes havien fet trampes, ajudan-se de cotxes o trens per a completar les etapes. Aixins, quatre mesos després de finalitzar la prova, s'otorgà a Henri...
Més informació