VDB no va saber gestionar el seu talent i la seua fama
El seu oncle Jean-Luc ja havia sigut assenyalat com l'enèsim successor belga de Merckx. Per descomptat va ser un molt bon ciclista, gran rodador i especialista contrarellotge, però quan el seu nebot Frankie va començar a competir tots van coincidir que este Vandenbroucke si podria arribar a gran estrela.
Dotat d'unes condicions físiques i una classe extraordinàries va anar engrossint el seu palmarés amb victòries cada vegada més cridaneres. Les seues millors temporades van ser les de 1998 i 1999 amb triomfs a la Liege-Bastogne-Liege, la Gant-Wevelgem, Het-Volk o París-Niça entre altres, amb aclaparadores demostracions de força.
No obstant això la seua escalada a la fama i els contractes milionaris no van ser ben administrats al seu cap. La seua addicció a substàncies estimulants i dopants van anar deteriorant la seua vida esportiva i social, amb comportaments extravagants i mostres del seu talent cada vegada més escasses. Malgrat els seus mals hàbits va poder ser segon encara en el Tour de Flandes en 2000 i 2003. Va intentar rehabilitar-se moltes vegades i va ser fitxat i expulsat de diversos xicotets equips i el seu tràgic final, amb la seua defunció en 2009, va posar fi a una de les carreres més prometedores de les últimes dècades.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada