Els de la bandera al maillot

 

Girmay lluiny el seu maillot de campió d'Eritrea al Tour de Rwanda

Des de fa diverses dècades, la setmana anterior a l'inici del Tour es dedica a la disputa dels campionats nacionals. No sempre va anar així, adés cada federació disposava les dates que estimava més oportunes, de vegades sota la fórmula contrarellotge. Des dels anys 90 també es dilucida el títol contrarellotge, independentment de la carrera en línia. Així doncs, fins a la disputa del següent any, els ciclistes campions porten un mallot adornat total o parcialment amb la bandera del seu país, amb major o menor grat del seu patrocinador.

Quasi totes les grans grans estreles han sigut alguna vegada campions dels seus països d'origen. No obstant això els més prolífics campions són quasi sempre corredors que aprofiten el baix nivell o escàs nombre de llicències professionals dels seus països. Així trobem a Nicolas Frantz amb 12 títols de Luxemburg, Sagan 8 a Eslovàquia, Saramotins 7 a Letònia, Agostinho 6 a Portugal, Kirsipuu 5 a Estònia, Ivanov 6 a Rússia, Eriksson 5 a Suècia o Arvesen 5 a Noruega.

Com a excepcions entre països amb més tradició estan els 5 títols que posseïxen Kubler i Sutter a Suïssa i Van der Wiel als països Baixos, però el més significatiu és el cas de Costante Girardengo que va aconseguir ni més ni menys que 9 entorxats nacionals en un país com Itàlia, sempre plagat de grans figures.

Com a curiositat fer menció als màxims guanyadors des de la implantació de títols contra el crono, amb 9 corones per al ja citat Kirsipuu, el letó Belohvosciks i el noruec Boasson-Hagen; els 10 de l'alemà Tony Martin i l'helvètic Cancellara i ni més ni menys que 13 del guatemalenc Manuel Rodas.