El primer mundial no va tindre molt de color

                                                   

Jean Aerts i un casc de l'època

Els mundials de ruta es disputaven des de 1921 però només per a amateurs. En 1927, en Adenau (Alemanya), es va celebrar el primer campionat mundial de ruta per a professionals i amateurs conjuntament. A penes es van presentar en l'eixida 55 ciclistes (només 22 professionals) un 21 de juliol, quatre dies després de finalitzar el Tour. No hi havia massa figures: l'austríac Max Bulla, el suís Heiri Suter i dos potents blocs: el belga amb Vermandel, Ronsse, Sellier, Debaets i Van Hevel i un jove amateur (Jean Aerts); i l'italià amb els enormes Girardengo i Binda, a més de Piemontesi i Belloni.

Sorprén que la carrera "només" constava de 182 km, en esta època tan donada als quilometratges exagerats, encara que el circuit era bastant dur.

Els italians no van donar opció, i els seues quatre integrants van copar les 4 primeres posicions. Alfredo Binda va ser el primer mallot arc de Sant Martí de la història, obtenint més de 7' d'avantatge sobre Costante Girardengo. Només van acabar 18 ciclistes i el primer "no italià" va ser l'únic belga que va acabar, l'amateur Jean Aerts, que 8 anys més tard va aconseguir novament el títol mundial, esta vegada en la categoria professional.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El fi de la tirania

Imatge
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Més informació

La pera de Pollentier

Imatge
                                                                                                                                 Michel Pollentier Tenia condicions per a ser recordat com un gran ciclista. També va aconseguir un gran palmarés: guanyà un Giro, un Tour de Suïssa, un Tour de Flandes, campionat belga i sonades etapes en les grans. A mès a més cridava l'atenció pel seu aspecte desgarbat, lluny dels arquetips del ciclista ideal, malgrat que destacava a qualsevol terreny. No obstant això el va fer famós una enganyifa en l'etapa del Tour que arribava a l'Alpe d'Huez al 1978, coronà primer i pujà al po...
Més informació

1904, el segon Tour i que podria haver sigut l'últim

Imatge
                                                                             Henri Cornet, el més jove i qüestionat guanyador de la història del Tour Després del que va succedir al Tour de 1904, Henri Desgranges va estar apunt de cancelar definitivament l'invent. Ni més ni menys que tots els guanyadors d'etapa i els quatre primers de la classificació general foren desqualificats: Maurice Garin (guanyador de la primera edició), el seu germà César, Lucien Pothier i Hippolyte Aucouturier. Després d'una llarga investigació recolzada en nombroses aportacions de ciclistas i tèstics, es va determinar que 29 dels 44 ciclistes havien fet trampes, ajudan-se de cotxes o trens per a completar les etapes. Aixins, quatre mesos després de finalitzar la prova, s'otorgà a Henri...
Més informació