Una Vuelta vergonyosa

                                     

Soles l'equip belga Groene-Leeuw es va prendre seriosament la Vuelta

 En 1959 la Vuelta a Espanya havia resultat d'allò més emocionant, a més de reunir grans estreles, alçant-se vencedor Antonio Suárez. En 1960 s'esperava una cosa similar o millor, amb el flamant guanyador del Tour, Federico Martín Bahamontes i el mateix Suárez en el Faema, l'àngel volador Charly Gaul i Jesús Loroño, l'arxienemic de l'Àguila de Toledo.
No obstant això les 17 etapes de l'edició de 1960 es van convertir en un autèntic esperpent amb el protagonisme estel·lar de Bahamontes. En una de les primeres etapes, Bahamontes en un terreny que no li afavoria va protagonitzar una escapada en solitari de 243 km (rècord fins a eixe moment) per a ser atrapat finalment, com era previsible. Les etapes se succeïxen amb escapades que adquirixen diferències monstruoses davant l'apatia i el marcatge dels favorits que aprofiten els components de l'únic equip que sembla que corre de manera professional, el Groene-Leeuw belga, que aconseguix el lideratge amb ciclistes classicòmans com Armand Desmet i Frans De Mulder, vencedor final, fent-se Arthur De Cabooter amb el mallot de la regularitat. Però l'espectacle estava per vindre. Bahamontes fa bona, ara si, una altra escapada camí de Sant Sebastià i guanya la seua etapa. En la següent jornada, l'etapa reina amb final a Vitòria, Antonio Suárez marxa poc després de donar-se l'eixida i bat el rècord d'escapada del toledà, realitzant 260 km en solitari i presentant-se en meta amb 5' d'avantatge. Gaul, pràcticament desaparegut tota la Vuelta, abandona. San Emeterio, un dels pocs hòmens de confiança de Bahamontes arriba fora de control, però Bahamontes exigix a l'organització que ho repesque, amenaçant amb abandonar. El jurat tècnic no accedix i Federico ix l'endemà camí de Santander i s'escapa, més tard minora sobtadament el ritme i es deixa depassar per la resta de corredors i arriba a meta amb més d'una hora de retard, després d'haver arribat a les mans amb algun espectador que li increpa. Al final és desqualificat, si bé adduïx que ha tingut problemes de salut.

Dels 80 participants només van acabar la carrera, 24.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fi de la tirania

La pera de Pollentier

1904, el segon Tour i que podria haver sigut l'últim