CICLOMOMENTS

                                                                                                                                              Koichi Nakano Al Japó, els grans especialistes en keirin es fan milionaris. Els diners que menejen les apostes és enorme, per ixa raó els millors no ixen del país. No obstant això, Koichi Nakano va prefirir acudir als mundials de pista i va aconseguir impossar-se 10 anys consecutius a la prova de velocitat (1977-1986). A partir de 1980 al programa dels mundials ja estava inclosa la prova de keirin, però Nakano va seguir competint ...

                                                                                                                                   Basso deixa a Bitossi sense el Mundial 72 Entre els huit integrants del grup que es disputava la victòria del Campionat del Món, hi havia tres italians i Franco Bitossi llança un fort atac, com era el seu estil, sempre ofensiu. A la pendent final, el grup s'apropa amb un Bitossi extenuat i l'sprint l'inicia .. Marino Basso, el seu company. Amb una potència extraordinària aconseguix mantindre's en cap i depassar a Bitossi a 10 metres de la línia, i finalment és segon, per dava...

                                                                                                                        De rosa durant el Giro de 1974 Encara que guanyà dues Vueltas a Espanya, si alguna cosa pot resumir la curta carrera de l'asturià José Manuel Fuente "el Tarangu", fou el Giro del 74. Venia precisament de guanyar la Vuelta i soles quatre dies després arrancava el Giro. Només començà la muntanya, va arrasar. Es va possar líder i va aguantar el lideratge inclús després de l'única contrarrellotge que havia en ixa edició. En Alps i Dolomites per davant, ni el mateix Merckx podria ser capaç de fer-li ombra però... va topetar en ell mateix. Fuente era ...

                                                                                                                       Vicente Blanco (a l'esquerra) al Tour de 1910 Després d'haver patit importants accidents laborals, Vicente Blanco tenia dos munyons per peus, era coixo, però damunt la bicicleta era ràpid i fort. Després de ser dos vegades campió d'Espanya i guanyar la Irún-Pamplona-Irún, de caràcter internacional, va voler participar al Tour. Va obtindre a dures penes el diners per a la inscripció i, cinq dies abans de començar la proba va partir de Bilbao cap a París... en bicicleta (1100 quilòmetros de res), arribant  la vespra de...

                                                                           11 de maig de 1985, 20ena etapa de la Vuelta, camí de Segovia, Recio i Delgado Robert Millar anava a ser el prime ciclista de parla anglesa en guanyar una gran volta. Davant l'última etapa de muntanya, Millar tenia 10" d'avantatge en "Pacho" Rodríguez i 1'15" en Peio Ruiz-Cabestany. El líder va respondre als atacs al primer port, era el més fort en muntanya, però abans d'afrontar el descens de Navacerrada ataca Delgado i es llança per una carretera que coneix de memòria, aconseguint unir-se a Recio que anava escapat. Perico era 6é a la general a més de 6' de Millar i aquest no respon a l'atac. Però Recio i Delgado volen cap a meta, al grup de favorits ningú tira i Millar està sense companys. Tampo...

                                                                                                                               14ena etapa Tour de França 1975 A la fotografia es reflexa el moment en que un desaprensiu, segurament fart del domini de Merckx, aprofita la proximitat del Caníbal, com sempre de groc, i li solta una punyada al fetge. Merckx, que ixe dia començava a vore amenaçat el seu regnat, perdria 32" en Tvenette, el seu botxí posterior. Merckx arribà a la meta dolorit però no es va resignar a oblidar l'incident. En companyia d'un gendarme va descendre de la muntanya i identificà a l'agressor, que va...

                                                                                           R oger Walkowiak donant la volta d'honor al Parc dels Prínceps La victòria de Roger Walkowiak al Tour de 1956 és, possiblement la més infravalorada de la carrera francesa. Walkowiak va ser inclós en l'equipo per a disputar el Tour a últim hora, per la convocatòria a la selecció francesa d'un component de l'equipo regional del que formava part. En una de las primeres etapes entrà en una escapada de 31 corredors entre els que no figurava cap dels favorits i que va tindre el vist i plau del pelotó. Arrivaren en més de 18' d'avantatge. En les primeres etapes selectives va se ell qui va resistir al front de la classificació, i en les eta...

                                                                                                                          3 de juliol 1994 - Armentières Primer sprint del Tour i a un gendarme que guarda la tanca a pocs metres de meta li s'ocurreix fer una fotografia aprofitant la seua ubicació privilegiada. Resultat desastrós, sobre tot per a Laurent Jalabert (volant a l'esquerra), Wilfried Nelissen (ja en terra), el propio gendarme (en camisa blava) i Fabio Fontanelli, entre altres.

                                                                                                                          Giro de Italia - 10 de juny de 1949 Era l'última etapa alpina. Tenia 254 km, unia Cuneo i Pinerolo en una bona part del recorregut en territori francés. Havien d'escalr-se Madeleine, Vars, Izoard, Montgenevre i Sestrieres. Adolfo Leoni era el líder amb soles 1' amb Coppi, què, al mateix temps, treia 10' a Bartali, el seu etern rival. Tot indicava que Leoni es despenjaria abans o després i Coppi soles deuria vigilar a Bartali, però Fausto anava a fer seguramente, la seua major gesta esportiva. A poc de comença...

                                                                                                                                                                         Mario in ciclamino Mario Cipollini posseix el récord absolut de victòries parciales al Giro d'Itàlia, en 42. Va ser un ciclista absolutament mediàtic, un "superstar" dins i fora del pelotó, un típic producte italià del màrketing que sabia vendre i vendre's. Malgrat això, ixa àurea d'estrela que l'envoltava no li va ennuvolar ...

                                                                                                                    Vicente Trueba, "La pulga de Torrelavega" En la seua primera carrera, soles para neòfits, quedà segon, més tard es va descobrir que el guanyador ja havia pres part en altra carrera. Va ser una premonició. A Henri Desgranges li encantava vore-lo escalar els ports quan en 1930 va còrrer el seu primer Tour. Per això el convidava a participar, inclús si era sense equip, com independent. Coronava els ports en solitari però era atrapat després pels seus perseguidors. Desgranges inventà al 1933 el premi de la muntanya i Vicente coronà al cap...

                                                                                                                            Sergei Soukhorouchentkov Aquest ciclista soviètic de difícil pronunciació podria haver sigut el gran rival de Bernard Hinault. El caràcter "amateur" dels esportistes de l'altre costat del teló d'acer li va impedir competir amb els millors. Les seues victòries en la Carrera de la Pau, el Tour de l'Avenir o el Giro de las Regions varen ser apabullants. La seua condició d'amateur li va permetre, això sí, guanyar la medalla d'or olímpica a Moscou 1980. Alguns equips occidentals arribaren a oferir-li grans ...

                                                                                                                                                  Gu stave Garrigou (1884-1963) Si havera que otorgar un premi a la regularitat per a l'història del Tour, segurament recauria en Gustave Garrigou. Va participar en 8 tours consecutius entre 1907 i 1914. Guanyà un (1911), va ser tres vegades segon, dues voltes tercer, una quart i un altra cinqué, què ja és molt encara que altres aconseguiren fites semblants. Potser més espectacular siga esta altra dada: va còrrer ...

                                                                   12 de juliol de 1971, Col de Mente. Semblava que si, Luis Ocaña, el francés de Priego o l'espanyol de Mont de Marsan, carácter indomable, anava a doblegar al caníbal, però Merckx no es rendiria, la batalla estava servida per el que faltava de Tour.  Ocaña de groc baix una forta tempesta cau en el descens de Mente, com Merckx, Agostinho o López Carril, però s'alça i aleshores Zoetemelk l'atropella. Altra vegada la mala sort... o el destí. Luis amb quasi nou minuts d'avantatge es evacuat en helicópter. Altre nou infortuni en la seua carrera però que esta volta li va furtar una victòria quasi segura al Tour. Ocaña va obtindre el seu Tour, dos anys després, però li quedà una espina clavada perquè al 1973 Eddy Merckx no va p...

                                                                        Al 1955, Raphael Geminiani va ser el primer ciclista de fer top-10 en les 3 grans voltes (3er a la Vuelta, 4rt al Giro i 6é al Tour), a més a més de ser 8é al Mundial de ruta. Hui en dia pocs valents se atreveixen en les tres grans i els que ho fan són gregaris, corredors d'equip, no amb aspiracions a una bona clasificació final, potser l'últim en intentar-ho fora Manino Lejarreta. Geminiani va ser el primer però no l'únic. Soles dos anys després, Gaston Nencini va fer el mateix (9é a la Vuelta, 1er al Giro i 6é al Tour). Difícilment tornarem a vore algo aixins, de moment portem 66 anys que ningú ho aconsigueix.

                                                         El bosc d'Arenberg El verdader inici de l'Infern del Nord és el bosc d'Arenberg. A uns 80 o 90 km. de meta este terrorífic tram d'uns 2000 m. comença a seleccionar la carrera. La irregular disposició dels adoquins, la humitat y sobretot, la velocitat a la que entren els ciclistes converteix aquest fugaç pas en un dels moments més esperats de la temporada ciclista. Per a pal·liar un poc la perillositat del tram, es sol passar en el sentit que és lleugerament ascendent, per a que les caigudes, que són inevitables, siguen menys greus. El tram, a l'igual que altres molts d'empedrat que travessa la París-Roubaix, està protegit durant tot l'any, exclusivament per a la disputa de l'event.

                                                    29-30 de maig de 1965 Jacques Anquetil ja havia guanyat 5 tours, l'any anterior fent doblet amb el Giro i eixa mateixa temporada havia tornat a guanyar en Itàlia. Ningú fins aleshores havia aconseguit un palmarés semblant, però el públic francés estava enamorat de Poulidor, d'aspecte bast i noble que sempre estava a punt de guanyar el Tour, sense aconseguir-ho. Anquetil, en el seu estil elegant i impecable, calculava l'avantatge que podia obtenir en els seus rivals a les contrarrellotges i l'administrava magistralment malgrat que això no agradava als aficionats que l'acusaven de no passar per cap port en primer lloc. Aixins doncs, a Geminiani, el seu director, se li va ocòrrer alguna cosa que no passaria desapercebuda per al públic: després de guanyar una dura Dauphine de 8 etapes, v...

                                                                   Luigi Malabrocca aclamat pel públic Havia segut campió nacional de ciclocross y guanyà carreres en Itàlia, França i a l'antiga Iugoslàvia però al 1946 l'organització del Giro va decidir distinguir a l'últim de la classificació amb la "maglia nera". La idea entusiasmà al públic que aixins podia distinguir fàcilment no soles a la "maglia rosa" que solía portar Coppi sinò també a l'antiheroi. Va resultar que a Malabrocca que va vestir la prenda per primera vegada segurament de forma involuntària, li agradà allò de ser victorejat pels tifosi i es va especialitzar en tan particular posició. No va tenir rival, va acaparar la maglia en els giros del 46 i 47 i a mès a més l'estima dels aficionats. Li va reportar nombrosos premis i c...

                                                                   Luis Puig, trata de reconciliar a los campeones Encara què, per motius obvis, la premsa exagerara la seua enemistat, no es pot dir què Loroño i Bahamontes sigueren amics precisament. La coincidència d'estos dos talents per a l'escalada, que a més a més compartien equip, varen fer dividir-se als aficionats en dos bàndols (a l'estil de Coppi i Bartali en Itàlia). Jesús Loroño, més major que Bahamontes, va tindre la mala sort de que la Vuelta a Espanya deixara d'organitzar-se durant els seus millors anys, però una escapada li va donar el liderat en 1957, arrabassan-li'l al "Águila de Toledo", el que aquest considerà una traició. El Tour d'esta època es disputava per seleccions nacionales i Espanya portava dos equips en un, amb ...

                                                              Ottavio Bottecchia (1894-1927) L'anomenàren Ottavio segurament per ser el huité germà d'una modestíssima família del Friuli. Ni Girardengo ni Binda, Bottecchia va ser el primer italià que va vencer en el Tour de França (1924 i 1925), on ja va ser 2n en la seua primera participació al 1923. Va trobar la mort al 1927 i existeixen al menys tres versions al seu voltant. Va ser descobert sense vida junt a la seua bicicleta en 1927 quan havia ixit a entrenar. La primera versió és què es va aturar a furtar fruïta d'un hort i el llaurador li llançà una pedra que el va matar. La segona és què va patir una caiguda fatal i, la tercera és què va ser afusellat al ser detingut por les seues idees d'esquerres. Curiosament, de totes les versions va haver tèsti...

                                                    Tour 2003. 14 de juliol Camí de Gap, a Joseba Beloki, l'any què semblava més a prop d'Armstrong, l'esvara la roda de darrere, cau aparatosament i Lance aconsegueix evirtar-lo. Triple trencament d'ossos, inclòs el fèmur per a Joseba. Armstrong se'n ix de la carretera i travessa un terraplé per a enllaçar en la carretera una curva més cap a baix. Ni tan sols va punxar.  Atzar, concentració, destí ?