"Tarangu" o una força incontrolada

                                                 

                                                          De rosa durant el Giro de 1974

Encara que guanyà dues Vueltas a Espanya, si alguna cosa pot resumir la curta carrera de l'asturià José Manuel Fuente "el Tarangu", fou el Giro del 74. Venia precisament de guanyar la Vuelta i soles quatre dies després arrancava el Giro. Només començà la muntanya, va arrasar. Es va possar líder i va aguantar el lideratge inclús després de l'única contrarrellotge que havia en ixa edició. En Alps i Dolomites per davant, ni el mateix Merckx podria ser capaç de fer-li ombra però... va topetar en ell mateix.

Fuente era incapaç de dosificar-se ni de mesurar les seues forces. La seua única tàctica era atacar, i així en una etapa de mitja muntanya camí de Sant Remo després de botar a tots els atacs per insignificants que foren, les forces l'abandonaren i va perdre 8' en meta. Malgrat que en les etapes de muntanya va aconseguir recuperar bona part de les perdues, finalment va ser 5é a 3'22" de Merckx, en Baronchelli i Gimondi al pódium.

Guanyà 5 etapes i una sisena en la que li va cedir la victòria al seu company Santiago Lazcano, a més a més va aconseguir el seu quart premi de la muntanya consecutiu.