Un uomo solo é al comando

                                         

                                                        Giro de Italia - 10 de juny de 1949

Era l'última etapa alpina. Tenia 254 km, unia Cuneo i Pinerolo en una bona part del recorregut en territori francés. Havien d'escalr-se Madeleine, Vars, Izoard, Montgenevre i Sestrieres. Adolfo Leoni era el líder amb soles 1' amb Coppi, què, al mateix temps, treia 10' a Bartali, el seu etern rival. Tot indicava que Leoni es despenjaria abans o després i Coppi soles deuria vigilar a Bartali, però Fausto anava a fer seguramente, la seua major gesta esportiva.

A poc de començar la Madeleine ataca i se'n va en solitari, a falta de 194 km ! Cap rival el tornarà a vore'l. Corona Madeleine i Vars i la RAI interrumpeix la seua programació per a contar l'epopeia. Els aficionats l'esperen en las cunetes, el veuen "flotar" a La Case Deserte i passa en 9' d'avantatge per l'Izoard. Després de superar Montgenevre i Sestrieres, baixa fins la meta en Pinerolo amb 12' davant de Bartali. Ha emprat més de 9 hores en completar l'etapa, més de 7 en solitari.

Es calcula que Fausto Coppi va marxar escapat uns 3000 km durant les seues participacions al Giro.

 "Un uomo solo è al comando; la sua maglia è biancoceleste; il suo nome è Fausto Coppi".

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Les forquilles de Christophe

Imagen
                                      Tour de 1913 Havia superat el Tourmalet en aquella monstruosa etapa de 326 km i era líder virtual del Tour perquè Defraye, líder fins eixe dia, portava quasi un hora perduda, però Eugène Christophe trencà la seua forquilla y va haver de caminar més de 10 km, fins St.Marie de Campan , per a trobar una ferreria i reparar ell mateix la seua màquina (aixins ho establia el reglament). Va seguir després l'etapa i finalment va ser 7é en el Tour. Però al 1919, a la penúltima etapa i lluint el maillot groc, prenda que s'estrenà eixe any, va trencar novament la forquilla a prop de Valenciennes i... va haver d'anar a reparar-la, perdent dos horas i mitja i perdent novament el Tour (acabà 3er). I com no hi ha dues sense tres, al 1922 trencà la mateixa peça al Galibier y va tardar més de 3 hores en reparar, sent 8é en la clasificació final. Durant esta edició també va ser líder, el més vell de l'història del Tour, amb 37 anys.
Leer más

El fi de la tirania

Imagen
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Leer más

Duel al volcà

Imagen
                                                              12 de juliol de 1964 (20a. etapa del Tour) El final al Puy-de-Dôme era propici per a Raymond Poulidor. Semblava l'oportunitat de vestir el maillot groc i intentar allunyar a Anquetil per afrontar l'última contrarrelotge en suficient avantatge. Escalaren junts, en paral·lel, colze amb colze, estudian-se. A la fi, a poc del final "Poupou" demarrà però per davant Julio Jiménez i Bahamontes copaven les bonificacions y el limousin soles va poder obtindre 42" sobre Jacques. No fou suficient per al groc. Dos dies després Anquetil guanyà la contrarrelotge i es va anotar el seu cinqué Tour.
Leer más