Dos galls al mateix corral

                                                     

Luis Puig, trata de reconciliar a los campeones

Encara què, per motius obvis, la premsa exagerara la seua enemistat, no es pot dir què Loroño i Bahamontes sigueren amics precisament. La coincidència d'estos dos talents per a l'escalada, que a més a més compartien equip, varen fer dividir-se als aficionats en dos bàndols (a l'estil de Coppi i Bartali en Itàlia). Jesús Loroño, més major que Bahamontes, va tindre la mala sort de que la Vuelta a Espanya deixara d'organitzar-se durant els seus millors anys, però una escapada li va donar el liderat en 1957, arrabassan-li'l al "Águila de Toledo", el que aquest considerà una traició. El Tour d'esta època es disputava per seleccions nacionales i Espanya portava dos equips en un, amb gregaris que treballaven per a Jesús o per a Fede segons les seues simpaties. De fet, al 1959 quan Bahamontes aconsegueix imposar-se al Tour, es veta a Loroño per a la selecció, per a que tot el bloc recolze al toledà.