L'anònim que guanyà el Tour

                                         

                              Roger Walkowiak donant la volta d'honor al Parc dels Prínceps

La victòria de Roger Walkowiak al Tour de 1956 és, possiblement la més infravalorada de la carrera francesa. Walkowiak va ser inclós en l'equipo per a disputar el Tour a últim hora, per la convocatòria a la selecció francesa d'un component de l'equipo regional del que formava part. En una de las primeres etapes entrà en una escapada de 31 corredors entre els que no figurava cap dels favorits i que va tindre el vist i plau del pelotó. Arrivaren en més de 18' d'avantatge. En les primeres etapes selectives va se ell qui va resistir al front de la classificació, i en les etapes més dures va perdre el liderat. Jan Adriaenssens (que ja era un ciclista de prou categoria) va arribar a vestir el groc, però Roger va resistir a les etapas alpines sense perdre en cap d'elles massa temps, mentres que tots els favorits cedien en alguna d'elles.

Finalment Walkowiak acabà en 1'25" d'avantatge en Bauvin, justament el ciclista al que havia substituït en el seu equip i 3'44" davant d'Adriaenssens amb els favorits molt lluny: Bahamontes 4rt a 10'14", Ockers 8é a 16'52", Gaul 13é a 32'14", Nencini  22é a 54'56", Fornara 24é a 59'58", Loroño 29é a 1h.22'24" i Geminiani 49é a 1h.57'32".

No guanyà cap etapa però va ser el triomf de la persistència, el coratge i la inteligència. Des d'aleshores "guanyar a lo Walkowiak" és una forma despectiva d'anomenar una victòria. El seu triomf més que fama, li reportà crítiques i retrets.