No és prou en ser el millor

                                         

29-30 de maig de 1965

Jacques Anquetil ja havia guanyat 5 tours, l'any anterior fent doblet amb el Giro i eixa mateixa temporada havia tornat a guanyar en Itàlia. Ningú fins aleshores havia aconseguit un palmarés semblant, però el públic francés estava enamorat de Poulidor, d'aspecte bast i noble que sempre estava a punt de guanyar el Tour, sense aconseguir-ho. Anquetil, en el seu estil elegant i impecable, calculava l'avantatge que podia obtenir en els seus rivals a les contrarrellotges i l'administrava magistralment malgrat que això no agradava als aficionats que l'acusaven de no passar per cap port en primer lloc. Aixins doncs, a Geminiani, el seu director, se li va ocòrrer alguna cosa que no passaria desapercebuda per al públic: després de guanyar una dura Dauphine de 8 etapes, va anar directe a l'aeroport que el trasladà a Burdeos, on a les dos de la matinada, quasi sense dormir, partia la monstruosa Burdeos-París de 557 km. Jacques ho va passar molt mal i va estar a punt d'abandonar però motivat por "Gem" es va refer y entrà en solitari  al Parc dels Prínceps de París davant el deliri del públic. Tot varen ser elogis i adjetius superlatius per a la proesa, però tot s'oblidà aviat. La gent preferia a "Poupou".