Luigi va ser sincer

                                         

                                                Luigi Ganna, guanyador del primer Giro d'Itàlia 


Quan un periodista va preguntar a Ganna què sentia, només finalitzar l'última etapa del Giro i proclamar-se vencedor, este li va respondre . "Em crema el cul". La seua resposta no va ser molt elegant, però era fidel a l'esforç que va haver de realitzar per mantindre el lideratge quan a causa d'una avaria, Carlo Galetti li va distanciar, encara que més tard va ser afavorit per un pas a nivell tancat que va obligar a detindre's a Carlo.

Luigi Ganna va nàixer en 1883 i per a anar a treballar com a obrer se servia de la seua bicicleta, recorrent cada dia més de 100 km entre anada i tornada. Va guanyar diverses carreres clandestines i es va animar a inscriure's en la primera edició del Giro de Llombardia, en 1905. Va ser tercer i l'equip Bianchi el va fitxar. Ja professional, destacava sobretot a les muntanyes (pujant i baixant), i amb mal temps, i va ser conegut com "Il re del fango". En 1908 va acudir al Tour i va tindre una bona actuació, acabant en 5a posició.

El millor vingué en 1909 en el qual es va imposar a la Milà-Sant Rem i va tindre l'honor de proclamar-se vencedor del primer Giro d'Itàlia de la història, amb principi i final a Milà, que va recórrer el país de la bota en 8 etapes amb un total de 2447 km. La primera etapa, de 397 km amb final a Bolonya va ser guanyada per Dario Beni. Ganna es va imposar en 3 etapes.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Cap de cuir, bidó de plom

Imatge
                                                                                                                                Jean Robic en la seua xixonera característica Al 1947 es va reprendre el Tour després de la IIGM i el bretó Jean Robic va arrabassar la victòria a Pierre Brambilla en l'última etapa, encara que per a aconseguir-ho deuria aliar-se i pagar a Edouard Fachleitner i aixina convertir-se en guanyador sense haver portat cap jornada el maillot de líder.. Robic era un tio dur i d'àsper tarannà que no s'atemoria dels grans de l'època (Coppi, Bartali, Koblet, Kubler, Magni, Vietto...) als que desafiava sempre que podia....
Més informació

La gran carrera del sud d'Itàlia

Imatge
                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...
Més informació