Alfonsina Strada, l'exemple de la pionera
Ja havia batut el récord de l'hora femení al 1911 i participat en el Giro de Lombardía de 1917 perquè apenes havia ciclistas masculins per a competir en plena Guerra Mundial, però Alfonsina va voler participar al gran Giro de Italia de 1924. De fet el reglament no ho impedia expressamente però "per si de cas" es va inscriure com Alfonsin Strada.
La ciclista anava completant etapes, però al arribar la setena, de 304 km, va patir varies caigudes i magolada arribà a meta en el manillar trencat agafat pel pal d'una granera que li prestà un espectador, malauradament fora de control. Els jutges disposaven ara, reglamento en mà, de la justificació per a desqualificar-la. No obstant això, un dels organitzadors va comprendre la publicitst que els estava donant la participació d'Strada i li varen permetre continuar, donat què la distància als llocs de cap no afectaven a la carrera. Soles una trentena de ciclistes, dels noranta que partiren, arribaren a la meta final de Milan, entre ells Alfonsina que, oficiosament, no va ser la fanalet roig, encara dos ciclistes empraren més temps que ella.
A l'any següent es canvià el reglament i aixina es va impedir una nova incursió femenina en la cursa. Però esta autèntica heroïna de l'esport no deixà la seua afició i quan ja tenia 47 anys, tornà a batre el récord de l'hora.
Comentarios
Publicar un comentario