El "segundó" del Giro que es derrotava a sí mateix
A la fi de la temporada 1963, Zilioli es va imposar en quatre clàssiques italianes. No va ser casualitat, el piemontés tenia unes grans condicions físiques i tàctiques. En 1964 va realitzar un gran Giro, en el qual va ser 2n a minut i mig d'Anquetil.
En els anys 60, Itàlia buscava el nou Coppi, i Zilioli va ser un dels candidats. La pressió li va poder, quan atacava i no podia despenjar als seus rivals, es desmoralitzava, a més va arrossegar sempre problemes per a descansar durant les grans voltes, insomni i fins i tot somnambulisme. Va repetir el segon lloc en el Giro en 1965 i 1966 darrere d'Adorni i Motta. En 1970 enrolat en el Faema de Mercks, va arribar a ser líder del Tour durant diverses jornades, per a perdre el mallot en una etapa de pavé i acabar 13é a París.
A Zilioli li va faltar un gran triomf per a pujar l'escaló dels grans campions. Tal vegada ho va tindre a les seues cames, però no al seu cap.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada