Un final espectacular per als actors secundaris

                                         

                                                      Giro 1975, últimes corbes de l'Stelvio

Vincenzo Torriani buscava sempre l'espectacularitat per al seu Giro, i a fé que l'aconseguia. En 1975 no es va programar el final habitual a Milà. Milà acolliria l'eixida i l'última etapa seria en els Dolomites, però no en un port qualsevol, sinó en el més alt, el Passo del Stelvio, amb els seus 2757 m. Per sort, el bon temps va permetre disputar l'etapa, traçar les 48 corbes de ferradura, les finals jalonades per parets de neu.

El que no esperava Torriani eren els protagonistes que disputarien l'assalt final. Merckx s'aprestava a guanyar el seu sext Giro i així batre el rècord absolut de victòries, però a última hora un atac d'angines li va impedir participar (el contrariat Vincenzo va arribar a oferir-li un avió privat per si a última hora decidia prendre l'eixida). A Itàlia li esperaven com a principals rivals, Felice Gimondi i "Gibi" Baronchelli al qual "el caníbal" només havia pogut avantatjar en 12" en l'edició anterior.

No obstant això tampoc es va produir el duel entre estos dos, que van estar per davall de l'esperat, era Giovanni Battaglin el que es mostrava el més fort, arribant a imposar-se fins i tot en una contrarellotge plana, que no era la seua especialitat. I quan semblava l'home a batre va donar mostres de debilitat en la cronoescalada i es va afonar definitivament en la següent etapa muntanyenca. Un sorprenent Fausto Bertoglio, coequipier de Battaglin, es va posar de líder i soles l'alabés Paco Galdos li amenaçava de prop.

Galdos, en un gran moment de forma (venia de guanyar el Tour de Romandia), semblava que podria amb Bertoglio en l'etapa final de l'Stelvio, perquè només els separaven 42" i tenia per a donar-li suport al potent equip Kas. Galdos va atacar poc després de començar la pujada final, els rivals van anar despenjant-se un a un: Gimondi, Panizza, Perletto... però Bertoglio va aguantar tots els envits i es va soldar a la roda de l'espanyol. No li va disputar l'etapa però havia guanyat el Giro d'Itàlia.