No tots cumpleixen les espectatives.
Com el seu nombre indica, el Tour del Porvenir va ser creat, a principis dels 60, com un xicotet Tour per a corredors jóvens. Promeses candidats a figures. Una prova exigent que en el temps ha canviat en nombre d'etapes (arribà fins a 15) i denominació. Fou reservat a corredors sub23 o sub 25, segons edicions i es va còrrer per marques comercials o equips nacionals.
En 58 edicions disputades(*), 7 guanyadors coincideixen amb vencedors del Tour absolut. Felice Gimondi va ser el primer en aconseguir-lo, a més a més en anys consecutius (1964 i 1965). A Joop Zoetemelk li costà 11 anys (1969-1980), i tambié ho lograren Lemond, Induráin, Bernal i Pogacar. El cas curiós és el de Laurent Fignon, que guanyà abans el Tour que el Porvenir.
Encara que la majoria de vencedors han sigut corredors notables, altres passaren pràcticament desapercebuts després. Per exemple en 1968 Jean-Pierre Boulard guanyà una prova on el rei de la muntanya i el campió per punts foren ni més ni menys que Van Impe i De Vlaeminck. Altres "anònims" varen ser Marcel Duchemin, Hervé Garel, Christian Robini i algún altre.
També el Giro té el seu germà menut, el Girino, creat als 70 i amb 5 guanyadors posteriors del Giro gran fins ara: Moser, Battaglin, Pantani, Simoni i Di Luca.
(*) fins al 2022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada