Quina estrena dels Tres Cims de Lavaredo

                                     

                                                                Figures entre la boira

Al 1967 es va disputar la 50ena edició del Giro d'Itàlia. I donà per a molt, la veritat. Merckx debutava en una gran i guanyà dues etapes, la primera al cim del Blockhaus quan encara no es coneixien les seues dots d'escalador. També debutà el mític equip Kas, que se'n portà tres etapes, la classificació per equips, la muntanya i va estar 11 jornades "de rosa".

S'estrenava l'escalada amb meta inclosa als 3 cims de Lavaredo, impressionant pujada coronada per tres grans moles de pedra, que li donen nom al lloc. A soles tres jornades del final, la general estava molt apretada amb els sorprenents Silvano Schiavon i Patxi Gabica als dos primers llocs, seguits molt a prop pel veterà Anquetil i la resta de favorits a poca distància (Adorni, Motta, Balmanion, Pérez-Francés, Merckx...)

Panizza i Schutz començaren l'escalada escapats i la boira anava espessin-se. Els últims 5 km foren dantescs. Sense a penes visibilitat fou impossible controlar als tifosi que portaren "en palmetes" als seus corredors favorits, prestan-los alguna cosa més que ànims. L'escalada es va convertir en un caos i en meta apareguèren Gimondi, Mercxs i Motta separats per pocs segons.

Els equips del propi Merckx, Anquetil i Schutz protestaren iradament per l'amabilitat del públic amb els seus i Torriani decidí anular els temps per a la classificació general. Va ser aleshores quan protestà Gimondi que va amenaçar en abandonar. Afortunadament no ho va fer i dos dies després arrabassà el liderat a Anquetil, que l'havia conquerit el dia anterior. Felice Gimondi, que sorprenentment havia aconseguit el Tour dos anys abans, guanyava el seu primer Giro. No va ser avorrida precissament la carrera.