Tot segons el guió, fins a 200 metres de meta
El Campionat del Món de fons en carretera es disputava a Barcelona, en un dur circuit a la muntanya de Montjuïc, que havia que fer-se 17 voltes. Merckx havia triat ixe any el doblet Vuelta-Giro que, per descomptat, havia guanyat, mentres que Ocaña havia arramblat al Tour, així que els aficionats aguardaven el duel entre els dos monstres.
L'equip belga era, sense dubte, el més fort (De Vlaeminck, Godefroot, Vanspringel, Verbeeck, Van Linden, Bruyère...) amb un neoprofessional rapidíssm anomenat Freddy Maertens. A la fi quatre ciclistes es jugarien las medalles: els esperats Merckx i Ocaña, el referit Maertens i Felice Gimondi.
Així doncs, totes les avantatges per a els belgues. Encara que Maertens era el més ràpid, el nom de Merckx pesa massa i Freddy llança l'sprint en força per al seu líder, però sorprenentment Merckx perd roda i és Gimondi qui aprofita i remunta per a proclamar-se campió. Eddy ni tan sols va obtindre medalla. Maertens és segon i Ocaña tercer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada