El mite que va iniciar un altre mite

                                       

Tour de França 1952


Per primera vegada s'ascendia este port, ni més ni menys que L'Alpe d'Huez, que s'ha convertit en un dels  mítics del Tour de França i què millor guanyador per a ser pioner que Fausto Coppi. Ací el veiem en una de les 21 curves que ara estan numerades en ordre descendent segons s'apuja, encara acompanyat de Jean Robic. A més a més cada curva està dedicada a algún dels que han vençut. 

Altre italià, Marco Pantani, posseix el rècord (*) d'ascensió més ràpida, en 1995 a més de 22,5 km/h en els 14 km amb una mitjana del 8,2 % de desnivell. Malgrat això, han sigut els holandesos els què més vegades s'han imposat al seu cim (en 8 ocasions(*)).

(*) fins al 2020

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les forquilles de Christophe

Imatge
                                      Tour de 1913 Havia superat el Tourmalet en aquella monstruosa etapa de 326 km i era líder virtual del Tour perquè Defraye, líder fins eixe dia, portava quasi un hora perduda, però Eugène Christophe trencà la seua forquilla y va haver de caminar més de 10 km, fins St.Marie de Campan , per a trobar una ferreria i reparar ell mateix la seua màquina (aixins ho establia el reglament). Va seguir després l'etapa i finalment va ser 7é en el Tour. Però al 1919, a la penúltima etapa i lluint el maillot groc, prenda que s'estrenà eixe any, va trencar novament la forquilla a prop de Valenciennes i... va haver d'anar a reparar-la, perdent dos horas i mitja i perdent novament el Tour (acabà 3er). I com no hi ha dues sense tres, al 1922 trencà la mateixa peça al Galibier y va tardar més de 3 hores en reparar, sent 8é en la clasificació final. Durant esta edició també va ...
Més informació

El fi de la tirania

Imatge
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Més informació

La pera de Pollentier

Imatge
                                                                                                                                 Michel Pollentier Tenia condicions per a ser recordat com un gran ciclista. També va aconseguir un gran palmarés: guanyà un Giro, un Tour de Suïssa, un Tour de Flandes, campionat belga i sonades etapes en les grans. A mès a més cridava l'atenció pel seu aspecte desgarbat, lluny dels arquetips del ciclista ideal, malgrat que destacava a qualsevol terreny. No obstant això el va fer famós una enganyifa en l'etapa del Tour que arribava a l'Alpe d'Huez al 1978, coronà primer i pujà al po...
Més informació