Pujar més alt

                                                 

Molt que escalar fina al Veleta

En 1938 el Tour de França es ficava un nou sostre, superant al Galibier, que ja havia sigut escalat més de vint anys abans, era el Col d'Iseran amb el seu cim situat a 2770 m d'altura, Felicien Vervaecke fou qui va tindre l'honor de flanquejar-lo al capdavant per primera vegada.

Al 1953 el legendari Fausto Coppi va ser el primer en superar el Passo del Stelvio, que es programà per primera volta al Giro d'aquell any. És el pas alpí italià més alt i que continua el traçat que s'acabà  de construir al 1825, tota una obra d'enginyeria amb 2757 m d'altitud.

En 1962 el Tour, en el seu interés de muntar més alt va disenyar un recorregut que després de superar el Col de La Bonette, seguia pujant per una carretera que tornava a desembocar al propi col, però ascendia fins als 2802 m passant a prop del cim de la muntanya (La Bonette-Restefonds). Ahí qui va coronar primer va ser Federico Martín Bahamontes, que col·leccionava triomfs en tots els grans ports.

Ningú pot pujar més alt en una carrera professional a la vella Europa... o si ?

De fet al 1979 la Vuelta a Espanya estrenà una etapa en final a Sierra Nevada i victòria de Felipe Yáñez, fins la cota de 2100 m. Però la carretera segueix pujant i s'han programat finals d'etapa (ha de ser final perquè no hi ha possibilitat de tornar per altre camí) fins els 2510. Al 2022 es pretenia batre la marca de La Bonette i arribar als 2845 però les autoritats del Parc Natural ho desaconsellaren. Si es permetera es podria arribar fins a més de 3300 m, ja que la ruta asfaltada ascendeix fins pràcticament al pico Veleta de 3392, segons diuen, la carretera més alta d'Europa.