Per què no guanyà Coppi el seu sext Lombardia ?

                                         

                                                        Coppi a mitja roda de Darrigade

Segurament la passió tan gran de Fausto Coppi per la bicicleta l'impedia retirar-se. Al 1956 a penes havia aconseguit el G.P. Lugano contrarrellotge i havia abandonat al Giro, mai havia collit una temporada tan pobre.

Complits els 37 tenia la seua oportunitat per a arreglar la temporada era el Giro de Lombardia, del que ja era per cinc voltes guanyador. Eixe dia, el gran Fausto va pedalar com abans. Després del pas per la Madonna de Ghisallo encapçalava la cursa soles acompanyat per Diego Ronchini però per darrere un fet diuen que va provocar un canvi dràstic en la carrera. La Dama Bianca, la coneguda amant del Campionissimo, que seguia la prova en cotxe, s'acostà al grup perseguidor i li va fer un gest a Fiorenzo Magni, que sempre havia manifestat animadversió en la seua relació amb Fausto, indican-li que Coppi era el número un.

Magni, esperonat pel gest, es posà a tirar com un possés del grup. Aixins arrossegà a rivals molt ràpids i en els que hauria poques possibilitats a l'sprint, però no li va importar. La Dama Bianca i la relació adúltera que mantenia amb Coppi havia aconseguit inclús que el Papa no havera beneït al pelotó quan el Giro va partir de la Plaça de Sant Pere, per trovar-se semblant pecador al pelotó.

A 8 km de meta, un grup de 16 ciclistas atrapà als escapolits i al velòdrom Vigorelli de Milà, el més ràpid fou Darrigade. En esforç agònic, Coppi va ser segon i Magni tercer, superant inclús a velocistes com Van Looy. Llàgrimes al rostre de Coppi: podria haver sigut la seua última gran victòria.