El trist final d'una llegenda

                                           

Coppi en el seu últim viatge

En 1959 el gran Fausto Coppi ja no exercia com a ciclista d'elit. Seguia en actiu, militava en un equip que portava el seu nom, el Tricofilina Coppi, que va portar a Bahamontes a la victòria del Tour, però Fausto ja no estava per a competir amb els millors, encara que l'aurèola del gran astre no li abandonava.
Coppi estimava la caça i a la fi d'any va ser convidat per les autoritats d'Alt Volta (actual Burkina Faso) a participar en una carrera-exhibició juntament amb altres asos del pedal com Rivière, Geminiani o Anquetil i a una cacera posterior. Suposem que per a un apassionat per la caça, estar convidat a una a l'Àfrica tropical seria irresistible.
El cas és que el 13 de desembre Coppi va disputar la seua última carrera (uns 70 km en un circuit de Ouagadugú) i va marxar a caçar. Quan va tornar a Itàlia estava malalt. Li van diagnosticar grip, després pulmonia, però el diagnòstic era erroni i va ser tractat amb mètodes equivocats. A França, Geminiani també va tindre febra i li van diagnosticar malària, li van medicar correctament i es va recuperar.
Il Campionissimo va morir el 2 de gener de 1960 a la seua casa de Tortona.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El fi de la tirania

Imatge
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Més informació

La pera de Pollentier

Imatge
                                                                                                                                 Michel Pollentier Tenia condicions per a ser recordat com un gran ciclista. També va aconseguir un gran palmarés: guanyà un Giro, un Tour de Suïssa, un Tour de Flandes, campionat belga i sonades etapes en les grans. A mès a més cridava l'atenció pel seu aspecte desgarbat, lluny dels arquetips del ciclista ideal, malgrat que destacava a qualsevol terreny. No obstant això el va fer famós una enganyifa en l'etapa del Tour que arribava a l'Alpe d'Huez al 1978, coronà primer i pujà al po...
Més informació

1904, el segon Tour i que podria haver sigut l'últim

Imatge
                                                                             Henri Cornet, el més jove i qüestionat guanyador de la història del Tour Després del que va succedir al Tour de 1904, Henri Desgranges va estar apunt de cancelar definitivament l'invent. Ni més ni menys que tots els guanyadors d'etapa i els quatre primers de la classificació general foren desqualificats: Maurice Garin (guanyador de la primera edició), el seu germà César, Lucien Pothier i Hippolyte Aucouturier. Després d'una llarga investigació recolzada en nombroses aportacions de ciclistas i tèstics, es va determinar que 29 dels 44 ciclistes havien fet trampes, ajudan-se de cotxes o trens per a completar les etapes. Aixins, quatre mesos després de finalitzar la prova, s'otorgà a Henri...
Més informació