Walkowiak no inventà "guanyar a lo Walkowiak"
Encara que el triomf de Walkowiak al Tour de 1956 va ser el més sonat, ja va haver-hi un precedent
de l'èxit d'una escapada-bidó en el Giro només dos anys abans, en 1954.
Després d'un apassionant duel en 1953 entre Fausto Coppi i Hugo Koblet, que es va inclinar cap al costat de l'italià en l'última etapa dolomítica, s'esperava alguna cosa semblant per a l'edició del 54,
cadascú al capdavant dels seus equips nacionals. No obstant això en la 6a etapa camí de
l’Aquila, amb l'apatia del pelotó principal es van anar diversos ciclistes per davant. Carlo Clerici,
que estrenava nacionalitat helvètica, va guanyar l'etapa acompanyat de Nino Assirelli, dos
gregaris de les dos seleccions favorites, Suïssa i Itàlia, amb altres ciclistes intercalats, el
grup dels favorits va arribar a 34’. Coppi, afectat per una indigestió en les primeres etapes,
va tardar a passar a l'atac, Koblet amb el seu company com a líder només va traure avantatge en les
contrarellotge i altres favorits com Magni esperaven que Fausto o Hugo prengueren l'espurna.
Clerici, amb gran bravesa, va perdre poc temps a la muntanya encara que s'esperaven les dos
etapes dolomítiques finals. En la primera es va imposar Coppi que a penes va obtindre 2’ sobre Clerici
acompanyat de Koblet. L'endemà va ser una decepció ja que es va pujar el Passo Bernina,
sostre del Giro amb 2323m, a ritme de cicloturista i només al final va atacar Koblet per a emportar-se l'etapa.
A Clerici li van sobrar 24’ en la general sobre el seu company Koblet, mentres que
Assirelli, el seu company de fugida encara va ser tercer, Coppi va ser 4t, Astrua 5é, Magni 6é, Fornara
8é, Schaer (el principal gregari de Koblet), 9é, Conterno 10é, Bartali (ja molt veterà) 13é, Nencini 16é, Van Est 19é i Loroño 24é, per nomenar els favorits a priori.
La prodigiosa dècada dels 50, la que va veure coincidir a tan grans estreles, va tindre també un
buit per als modestos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada