El KAS va ser referent

                                 

 

L'any 1959 va ser el del naixement de l'equip comercial de ciclisme KAS i entre les seues files va comptar amb Federico Martín Bahamontes. Eixe any el toledà va guanyar el Tour, però com la ronda francesa es corria llavors per equips nacionals, l'efemèrides no li la va poder anotar a la marca de refrescos basca.

KAS a poc a poc es va convertir en el referent del ciclisme espanyol a nivell internacional i va ser moltes vegades el dominador de les grans carreres per etapes, quan apuntava la muntanya en els seus perfils. Tots, o quasi tots els grans noms del ciclisme espanyol de finals dels 60 i els 70 van passar per les seues files: Julio Jiménez, Gabica, Gandarias, Lasa, Perurena, González Linares, Aja, Lazkano, López Carril, Galdos, Pesarrodona… i el gran José Manuel Fuente “el Tarangu” tal vegada la seua corredor-insígnia. També va militar en les seues files Lucien Van Impe, encara que de manera efímera.

Va desaparéixer durant uns anys i va tornar a ressorgir amb força a mitjan dels 80, amb una estructura més internacional, més diversificada i ambiciosa i amb ni més ni menys que Sean Kelly com a gran referent. KAS va ser primer en el rànquing UCI els tres anys que va estar en el pelotó després de la seua reaparició. Amb la defunció de Luis Knörr, el gran valedor de l'empresa, al final de la dècada, es va extingir definitivament l'equip.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

El fi de la tirania

Imatge
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Més informació

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Imatge
                                                               Chioccioli incontestable en el Giro de 1991 La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera. La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No...
Més informació