Les Orres 1973: l'apoteosi "merkxiana" d'Ocaña

                                         

 Ells dos i ningú a la vista

L'etapa prometia ser dura, però va resultar senzillament brutal.

237 km i quasi 6000 metres de desnivell positiu, amb els passos de La Madeleine, Telégraph-Galibier, Izoard i final en l'estació d'esquí de Les Orres. En la pujada al Telégraph a més de 150 km de meta, Fuente comença amb els seus demolidors demarratges que només Ocaña i Thévenet resistixen, la carrera es destrossa, encara que abans del Galibier arriben a reagrupar-se 9 corredors, Fuente s'encarrega de tornar a quedar-se només amb el de Conca. Ocaña imposa un ritme impossible en el Izoard amb el Tarangu a roda, mentres tots els altres van perdent més i més terreny. Al final de la baixada Fuente punxa i Luis es llança ja en solitari com un autèntic possés arribant a allunyar en 2' a l'asturià. En la pujada final, Fuente li retallarà un minut, però per darrere les diferències són abismals: Mariano Martínez i Thévenet arriben a 7', Michel Perin 12'30" i Zoetemelk, que és sext de l'etapa, a més de 20' encapçalant un grup amb Agostinho, Van Impe, Poulidor, López-Carril, Delisle, Vanspringel... Quan fa mitja hora que Ocaña ha travessat la línia de meta, només 39 ciclistes han completat l'etapa.

Només era la 8a etapa i el Tour estava llest per a sentència, excepte accident. Als Pirineus calia travessar el fatídic Col de Mente, que dos anys abans havia sigut testimoni de la desgràcia per a Ocaña. No obstant això esta vegada Luis Ocaña guanyarà també l'etapa (una altra de les 6 victòries parcials que va obtindre). Mai sabrem si en aquella edició, el propi Merckx haguera pogut derrotar a aquell enorme Ocaña.

                                                                Desbocat cap a meta