No eren abans més llargues les etapes ?

                                                          

                                                        
                                                     "Tarangu" irresistible en Superbagneres

 Hui dia es tendix a acurtar el quilometratge de les etapes en les grans voltes, però en 1971 quan no era eixa la tendència, va haver-hi un cridaner cas d'etapa poc comuna.

Encara impactats per l'accident del dia anterior d'Ocaña, el Tour tenia programada l'etapa en línia més curta de la seua història (Luchon-Superbagneres) de 19,5 km. José Manuel Fuente, guanyador en Luchon, estava molest perquè ningú havia parat atenció a la seua victòria, el focus estava sobre Merckx que havia vist aplanada la seua tercera victòria en el Tour que el dia anterior s'antullava molt difícil, per l'estat de forma del de Conca.

Fuente, el més pur escalador del pelotó, es va tornar a imposar, sense donar opció als “grans” que van arribar després d'ell, ni més ni menys que quatre guanyadors de Tour: Van Impe, Thévenet, Merckx i Zoetemelk. Es va donar la circumstància que Eddy Peelman, últim classificat del dia, havia arribat 6” després del fora de control, a més de 9’30” de “Tarangu” però l'organització li va repescar, no podia desqualificar a algú al qual li deixava fora de la carrera un ciclista que ja havia sigut repescat en dos ocasions, una en l'apoteosi d'Ocaña en Orcières-Merlette i l'altra en la de l'espectacular atac de Merckx camí de Marsella. L'irregular i anàrquic Fuente va acabar 72é en la general i va ser últim en la contrarellotge final.