Learco Guerra aprofità el regal
Learco Guerra era un jove que destacava en els esports per la seua fortalesa física. També sobre la bicicleta, amb la qual havia guanyat algunes carreres en les festes pròximes al seu poble Sant Nicoló Po, a la província de Mantova, encara que sempre amb bicicletes prestades. Gino Ghirardini, un acomodat veí li va fer un regal: una bicicleta nova i un mallot de l'equip Maino, així com una inscripció a la Milà-Sant Remo d'aquell 1929. Learco mai havia competit amb professionals, ja tenia 26 anys.
Tots els component de l'equip oficial Maino van anar abandonant durant la carrera mentres que Guerra va acabar 17é i el patró de l'equip el va contractar. El mantovà va anar entrenant i millorant fins al punt que l'any següent (1930) va ser seleccionat per Itàlia per a participar en el Tour. Binda era el cap de files, en el que va ser la seua única participació en la ronda francesa però va abandonar després de guanyar dos etapes. Learco Guerra va assumir la responsabilitat i fins i tot va arribar a liderar el Tour, sent segon finalment darrere de Leducq, aconseguint 3 etapes.
Però el seu gran any va ser 1931. Eixe any es va implantar la maglia rosa per a distingir al líder del Giro i Learco, amb el seu potent sprint va guanyar la primera etapa i va passar a la història com el primer ciclista a vestir la peça. El millor tanmateix, no va ser això. El mundial de ruta es va disputar a Dinamarca i els organitzadors van decidir que el títol es disputara contrarellotge sobre 172 km. Guerra es va proclamar campió, avantatjant en més de 4' a Ferdinand Le Drogo, al qual es considerava favorit, després de 4h i 53'.
Encara que no va igualar el palmarés del seu compatriota i coetani Alfredo Binda, va despertar molta més simpatia que este, pel seu caràcter més extravertit. Va aconseguir guanyar el seu Giro en 1934 i va atresorar ni més ni menys que 31 victòries d'etapa. A més va ser dos vegades segon en el Tour, anotant-se 8 etapes, tres vegades campió nacional i victòries a la Milà-Sant Remo i Giro de Lombardia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada