CICLOMOMENTS

                                                 En Indurain, camí de Val-Louron. Claudio Chiapucci va passar a professionals al 1985 però fins a 1989 era pràcticament un desconegut. Un parell de victòries ixe any i un bon començament de 1990 amb una etapa a la París-Niça i el premi de la muntanya del Giro li feren un lloc al Tour en el seu equip Carrera, que tenia un bon bloc però no un líder en aspiracions a la general. En la segona etapa Claudio es clavà en una escapada-bidó que va aconseguir 10' de diferència i els favorits tenien por de no poder eixugar l'avantatge... en Bauer o Pensec, que s'havien introduït en la fugida. No consideraven perillós al d'Uboldo. Sorprenentment aguantà, i de quina manera ! fins a claudicar en la contrarrellotge de la penúltima etapa davant Lemond. Però el millor va vindre a partir d'aleshores. Es va convertir...

                                                                                Conterno agafa a Bahamontes o és Fede qui arrossega a Angelo ? Soles 13" separaren al guanyador de la Vuelta de 1956 Angelo Conterno de Jesús Loroño. Fou el primer italià en guanyar la Vuelta a Espanya. Poques vegades la Vuelta havia reunit a tantes estrelles com aquell any: Bahamontes, Loroño, Koblet, Bobet, Van Steenbergen, Impanis, Botella, Poblet... però en la 2a etapa, Angelo Conterno després d'una brillant fugida, arribà a Oviedo en més de 3' d'avantatge sobre tots ells. Després es mantingué en els millors, principalment en l'etapa en final a Tàrrega on quedaren sense opcions Bobet, Koblet i Poblet que optaren per abandonar. Malgrat això en l'última etapa, que acabava a Bilbao, Con...

                                                              Al  1966 un jove Eddy Merckx guanyava la Milà-Sant Remo, el seu primer monument. Són cinc els considerats "monuments" del ciclisme. Cinc carreres centenàries i les més importants del calendari de clàssiques: Milà-Sant Remo, Tour de Flandes, París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja i Giro de Lombardia. Però soles tres ciclistas han dominat les 5 carreres durant la seua vida esportiva, i els tres són belgues: Rik Van Looy, Eddy Merckx i Roger De Vlaeminck. Per suposat, Merckx destaca perquè és l'únic que els ha guanyat tots més d'una vegada, i acumula 19 en total. També és l'únic que ha aconseguit 3 en la mateixa temporada, repetint la gesta en 4 ocasions. Emmagatzema en total 29 pòdiums. De Vlaemink el segueix en mèrits amb 11 victòries i 21 pòd...

                                                                                                                         Phil Anderson de groc al Tour En 1981, l'australià Phil Anderson va aconseguir vestir el maillot de líder del Tour de França. Fou el primer "no europeu" en fer-ho. A més a més no va ser una cosa casual, fou 10é en eixa edició i 5é l'any següent, guanyant una etapa. Anderson va ser el primer, però no un cas aïllat. La dècada dels 80 supusà la irrupció i l'èxit dels corredors de fora de l'Europa ciclista tradicional. Soles uns anys més tard, el nord-americà Lemond guanyava el Tour, Hampsten el Giro i el colombià...

                                                                                                                  Nicolas Frantz a l'Aubisque al 1928 Es pot considerar a Henri Desgranges com el pare del Tour de França, però els mitjans que emprava per a "mantindre l'emoció" de la carrera resultaven en moltes ocasions, inhumans. A la dècada dels 20s del segle passat es programaven etapes maratonianes, moltes d'elles per damnt dels 400 km. Al 1926, els ciclistes havien acabat la prova a una mitja d'apenes 24 km/h i Desgranges estava furiós perquè les etapes sense dificultats muntanyoses solien resoldres a l'sprint en grups nombrosos, i aixina inventà la f...

                                                                                                       Una de les 44 edicions que es disputaren En la muntanya de Montjuïc es reunien al final de la temporada moltes de les grans figures del ciclisme del moment malgrat no haver ostentat mai categoria de prova important. De fet soles fou "oficial" una decena d'anys. Encara aixina els grans asos disputaven la carrera que es dividia en dos sectors, un en línia i altre contrarrellotge, donant voltes a un curt i dur circuit de la muntanya barcelonina. Ës prou en fer un cop d'ull al seu palmarés per a comprovar la talla dels participants. Merckx, en 6 victòrias i Marino Lejarreta amb 5 són els més llauretjats, però ...

                                                                                                                                Jean Robic en la seua xixonera característica Al 1947 es va reprendre el Tour després de la IIGM i el bretó Jean Robic va arrabassar la victòria a Pierre Brambilla en l'última etapa, encara que per a aconseguir-ho deuria aliar-se i pagar a Edouard Fachleitner i aixina convertir-se en guanyador sense haver portat cap jornada el maillot de líder.. Robic era un tio dur i d'àsper tarannà que no s'atemoria dels grans de l'època (Coppi, Bartali, Koblet, Kubler, Magni, Vietto...) als que desafiava sempre que podia....