Cap de cuir, bidó de plom

                                                             

                                                   Jean Robic en la seua xixonera característica

Al 1947 es va reprendre el Tour després de la IIGM i el bretó Jean Robic va arrabassar la victòria a Pierre Brambilla en l'última etapa, encara que per a aconseguir-ho deuria aliar-se i pagar a Edouard Fachleitner i aixina convertir-se en guanyador sense haver portat cap jornada el maillot de líder..

Robic era un tio dur i d'àsper tarannà que no s'atemoria dels grans de l'època (Coppi, Bartali, Koblet, Kubler, Magni, Vietto...) als que desafiava sempre que podia. Un accident, dels que era assidu, en una París-Roubaix li provocà la fractura del crani i, des d'aleshores, portava sempre una xixonera de cuir, i per això era conegut com "Tête de cuir".

Al 1950 es va convertir en el primer campió del món de ciclocross i al 1953 aconsiguí la més famosa de les seues 7 victòries d'etapa al llarg dels tours en els que va participar. L'etapa, que travessava els ports mítics dels Pirineus, li arribava en un gran moment de forma, però pensant que l'avantatge que puguera aconseguir en les ascensions fora anul·lat en els descens, es procurà un bidó massís de plom per a col·locar-lo en les baixades i que el seu pes li ajudara a descendir més ràpid. El resultat fou que  desequilibrava la bicicleta (aleshores els bidons es portaven agafats al manillar) i al que li va ajudar va ser a patir varies caigudes. Encara aixina guanyà l'etapa Cauterets-Luchon i es va vestir de líder, però altres bacs en els dies successius li feren perdre el maillot i finalment abandonar.