Els estranys Tours de Frantz

                                     

                                                     Nicolas Frantz a l'Aubisque al 1928

Es pot considerar a Henri Desgranges com el pare del Tour de França, però els mitjans que emprava per a "mantindre l'emoció" de la carrera resultaven en moltes ocasions, inhumans.

A la dècada dels 20s del segle passat es programaven etapes maratonianes, moltes d'elles per damnt dels 400 km. Al 1926, els ciclistes havien acabat la prova a una mitja d'apenes 24 km/h i Desgranges estava furiós perquè les etapes sense dificultats muntanyoses solien resoldres a l'sprint en grups nombrosos, i aixina inventà la fòrmula que consistia en que les etapes planes es disputaren com contrarrellotges per equips, i d'eixa forma obligar als favorits a disputar "a tope" tots els quilòmetres.

Va ser un fracàs perquè d'eixa manera era molt difícil seguir el desenrotllament de les etapes, i esta fòrmula soles es va fer servir al 1927 i 1928. En ambdues s'imposà el luxemburgués Nicolas Frantz, que liderava al millor equip. Malgrat això va demostrar la seua superioritat individual en els parcials de muntanya , que es disputaven al modus tradicional. Al 1927 aventatjà en 1h48' a Dewaele, que fou segon, i al 1928 va ser líder del primer a l'últim dia.