El diable sobre rodes

                                       

En Indurain, camí de Val-Louron.

Claudio Chiapucci va passar a professionals al 1985 però fins a 1989 era pràcticament un desconegut. Un parell de victòries ixe any i un bon començament de 1990 amb una etapa a la París-Niça i el premi de la muntanya del Giro li feren un lloc al Tour en el seu equip Carrera, que tenia un bon bloc però no un líder en aspiracions a la general.

En la segona etapa Claudio es clavà en una escapada-bidó que va aconseguir 10' de diferència i els favorits tenien por de no poder eixugar l'avantatge... en Bauer o Pensec, que s'havien introduït en la fugida. No consideraven perillós al d'Uboldo. Sorprenentment aguantà, i de quina manera ! fins a claudicar en la contrarrellotge de la penúltima etapa davant Lemond.

Però el millor va vindre a partir d'aleshores. Es va convertir en el gran animador de les següents edicions. Acompanyà a Indurain en la seua cabalcada a Val-Louron que li proporcionà el lideratge al navarrés i, per damunt de tot, va sinyar una èpica etapa al 1992 camí de Sestriéres amb 5 ports i 254 km en, sense dubte, la seua millor victòria.

Va ser conegut com "el diable", sense ser el millor escalador i en uns rivals físicament superiors a ell, mai es va donar per vençut i atacava a qualsevol terreny, com a la Milà-Sant Remo que s'adjudicà atacant en el virat descens sobre banyat del Poggio.

                                                                             Diables