Grans, però no en "les grans"

                                         

"Purito" Rodríguez tingué a l'abast la Vuelta i el Giro

Quan es repassa la llista de guanyadors de les tres grans voltes ens sorprenen alguns noms que van estampar el seu cognom, quan van haver uns altres que, possiblement de major qualitat mai ho van fer. Però Tour, Giro i Vuelta són carreres de tres setmanes en les quals poden donar-se moltes circumstàncies que poden impedir a grans campions, quedar-se sense alguna cosa que, en bona lògica, hagueren hagut d'aconseguir.

Alguns exemples: Eugène Christophe, l'home que tenia les més inoportunes avaries en el Tour; René Vietto, el gran escalador que en el seu millor moment va haver de sacrificar-se per al seu líder; Raphael Geminiani, amb qualitat de sobres però sempre amb algun rival per damunt; Stan Ockers, que també va compartir època amb ciclistes enormes; Roger Rivière, que va veure truncada una fulgurant carrera per una caiguda; Joaquim Agostinho, al qual possiblement va poder jugar-li una mala passada un cronometratge defectuós; Gianbattista Baronchelli, el "poulidor" del Giro al qual Merckx només va poder batre-li per 12" en 1974; Francesco Casagrande, al qual pot ser que li faltara una mica de fons per a les tres setmanes, però que va veure com guanyaven el Giro en la seua època altres italians amb menys classe que ell; Joaquim Rodríguez, que va tindre molt a prop tant la Vuelta com el Giro i al qual va penalitzar molt la seua deficient lluita contra el crono; Claudio Chiappucci, que estava clarament per davall de monstres de la seua època com Indurain, Bugno o Rominger però que haguera merescut la victòria per la seua tenacitat... 

I segurament alguns més.

 

Gianbattista Baronchelli