Èxit amb data de caducitat
Ja siga el groc del Tour, el rosa del Giro o l'ara roig de la Vuelta, la peça més cobejada, adquirix el seu valor quan és la definitiva, quan es vist a París, Milà, Madrid o on acabe la gran ronda. Però al llarg de les tres setmanes de competició, ser líder, encara que siga efímer, també té el seu valor. Els ciclistes que més vegades han portat el mallot són qui més vegades l'han guanyada, com és natural. Uns altres han sigut flor d'un o dos dies, circumstancialment per escapades o per ser especialistes en pròlegs o guanyar els primers sprints i les seues bonificacions.
Ací volem destacar als qui més vegades han portat la preuada samarreta sense haver aconseguit mai el triomf final.
En la Vuelta, amb 31 dies de líder, es troba Txomin Perurena, que va perdre de manera dolorosa la carrera en la contrarellotge final l'any 1975. El poc conegut Manuel Costa va liderar la Vuelta 29 dies, amb la particularitat que mai va guanyar cap etapa, encara que va arribar a ser segon en la general de 1947, i Óscar Sevilla, batut finalment per Ángel Casero l'any que més a prop el va tindre, va ser líder en 19 jornades.
En el Giro, els grans van acaparar molt més el rosa que en qualsevol altra carrera i per a buscar al líder durant més jornades sense arribar a guanyar, no cal remuntar-se molt lluny. Joao Almeida, que es va donar a conéixer en el Giro de la pandèmia, va ser líder 15 dies.
En el Tour la palma se l'emporta René Vietto, el xicotet escalador al qual li va tocar treballar de gregari en els seus millors temps, que va vestir de groc en 26 ocasions. El carismàtic i alguna cosa "numerero" Thomas Voeckler, gràcies a les seues valentes escapades, va gaudir com a líder 20 dies, i el potentíssim André Darrigade, va col·leccionar 19 mallots grocs.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada