La carrera de les dos capitals
Robbie McEwen, guanyador de cinc edicions
En 1893, André Henry va ser el primer vencedor de la París-Brussel·les, una carrera que no es va tornar a disputar fins a 1906 i que a partir de 1907 ja va comptar amb ciclistes professionals. Era l'única clàssica que unia dos capitals europees i els grans ciclistes de principis del S-XX es van proposar anotar-la per als seus palmaresos. En eixes primeres edicions, sis guanyadors del Tour, també van guanyar esta carrera (Garrigou, Petit-Breton, Faber, Lapize, Pelissier i*Frantz). Els recorreguts sobrepassaven els 400 km.
Es va romandre la prova amb gran prestigi fins a la dècada dels 60, quan comença a decaure dins de les clàssiques de primavera, segurament pel seu excessiu quilometratge (rondava llavors els 300 km) i per la competència amb altres carreres molt pròximes en el calendari, com la nova Amstel Gold Race. L'any 1966, després del triomf de Gimondi, s'obri un parèntesi de sis anys en què no se celebra.
Quan reapareix en 1973, Merckx s'afanya a guanyar-la (no podia permetre's no guanyar una carrera d'este nivell amb final a la seua ciutat), però ara la clàssica ja es corre a la tardor i a poc a poc va perdent prestigi. Ara, amb més de 100 edicions, es disputa amb principi i final en la capital belga i s'anomena la Brussels Cycling Classic, té al voltant de 200 km i en les últimes edicions inclouen el pas pel famós Kapelmuur, que adés era un habitual del Tour de Flandes.
Els que més has guanyat:
- Robbie McEwen, en cinc ocasions, quatre d'elles consecutives (2002, 05, 06, 07 i 08)
- Octave Lapize (3), també consecutives (1911, 12 i 13)
- Felix Sellier (3), consecutives igualment (1922, 23 i 24)
Cal citar dos curiositats: en 1975 Freddy Maertens va marcar una mitjana de 46,110 km/h, (sobre 285 km!) convertint-la aleshores en la clàssica més ràpida mai disputada. I remuntant-nos a 1910, el guanyador, Maurice Brocco, va entrar l'octau a meta, però els seus set predecessors van ser desqualificats per no detindre's en un control intermedi.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada