Encara que em coste la vida !
El cinqué Tour d'Anquetil, fou sense dubte, el que més li va costar guanyar. Al dia de descans a Andorra, Anquetil, que soles estava precedit a la general per Georges Groussard i avançava en minut i mig a Poulidor, era el blanc dels fotògrafs tranquil, menjant borrego en el seu director Geminiani i la seua dona Janine. Però la processó anava per dins, una endevinadora li havia pronosticat que moriria al dia següent. El dia en qüestió tenia l'única dificultat muntanyosa des de la mateixa eixida, l'inèdit aleshores Col d'Envalira. En les primeres rampes, Poulidor i l'inevitable Bahamontes trencaren la carrera i Jacques començà a cedir. no havia digerit bé el xai o tenia l'anronia de la predicció de la bruixa ? Louis Rostollan li va oferir la seua roda però al cim ja perdia 4'. La boira era molt espessa i Geminiani li va donar un bidó en champagne i li va dir que si havia de morir de totes maneres més valia fer-ho com un campió que ressagat.
Anquetil es va llançar furiós cap a baix i Rostollan el va vore desaparèixer entre la boira pensant que mai més el voria en vida. En el llarg descens va poder caçar als seus rivals i inclús va traure després més temps a Poulidor per una inoportuna punxada d'aquest. Una setmana després havia guanyat el seu cinqué i últim Tour.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada