Sentència baix el diluvi o "L'ange qui aimait la pluie"

                                             

Gaul vola cap a Aix-les-Bains

Estava sent estrany el Tour de 1958. Anquetil havia guanyat l'any anterior el seu primer groc i era el favorit però va estar irregular i en la primera contrarrellotge,  l'escalador Charly Gaul el va batre per 7". Passats els Pirineus,  Favero , Geminiani, Nencini, Bauvin i Adriaensens es perfilaven com favorits, però a la cronoescalada del Mont Ventoux, Charly Gaul els apabullà, soles Bahamontes es classificà a 31" mentres que els demés varen cedir més de 3', i s'acostà en la classificació general.

No obstant això en l'etapa de mitja muntanya de Gap, no va entrar en el grup capdavanter, va deixars'en  minuts i semblava haver perdut les seues opcions. Després Bahamontes guanyà l'etapa reina alpina i pareixia tot clar a la general en Geminiani de líder, Favero quasi a 4' i Anquetil tercer quasi a 8.

Però es va produir la gran bolcada en l'etapa 21, que travessava els ports de Lautaret, Luitel, Porte, Cucheron i Granier en arribada a Aix-les-Bains després de 219 km. Baix una plutja torrencial que va durar tota l'etapa, Gaul bota en el Luitel, Bahamontes tracta de seguir-l'ho però cedix i el luxemburgués comença a acumular avantatge com si no li afectara el temporal per a arribar a meta en 7'50" davant d'Adriaensens, què és segon i 10'09" davant Favero, tercer. Geminiani, maillot groc, sent 7é en l'etapa creua a 14'53" i más arrere Bobet, Nencini, Anquetil (14é a 23'14"), etc.

Dos dies després Gaul guanya la contrarrellotge i desfà el xicotet desavantatge que encara mantenia amb Favero i Geminiani i sentència el Tour.