CICLOMOMENTS

                                                                                                                          1999: campanada a Verona Paco Antequera, el seleccionador espanyol, portava una selecció en escàs caché. Bons rodadors però sense cap líder. Alineà a Òscar Freire, que tenia 23 anys, que havia passat a professionals l'any anterior i era ràpid a l'sprint però no tenia resultats massa cridaners. A més a més ixe 1999 soles havia competit 11 dies per culpa de lesions, encara que va entrenar el fons perquè Antequera li havia promés una plaça per l'equip mundial de ruta de Verona. El cas és que arribats els últims ...

                                                                                                               Els  velòdroms japonesos vibren en el keirin Europa és el bressol del ciclisme en ruta, no cap dubte, les grans voltes i els monuments porten a la fama a les seues figures, però on és mouen diners de veritat és al Japó. Allí no hi ha voltes o clàssiques significatives, allí és el keirin el que fa vibrar. Existeix tota una estructura montada amb escoles per a formar als ciclistes i competicions per tot el país, però la salsa són les apostes. Milions i milions de yens van i vçénen als velòdroms. Però ací tot està controlat: en les competicions s'aïlla...

                                                                                                              Felice Gimondi:Tour del Porvenir 1964 i Tour de França 1965 Com el seu nombre indica, el Tour del Porvenir va ser creat, a principis dels 60, com un xicotet Tour per a corredors jóvens. Promeses candidats a figures. Una prova exigent que en el temps ha canviat en nombre d'etapes (arribà fins a 15) i denominació. Fou reservat a corredors sub23 o sub 25, segons edicions i es va còrrer per marques comercials o equips nacionals. En 58 edicions disputades(*), 7 guanyadors coincideixen amb vencedors del Tour absolut. Felice Gimondi va ser el primer en aconsegui...

                                                                                                                    Giuseppe Olmo sí va ser un gran campió sobre la bicicleta Dir Colnago, és parlar de una de las més prestigioses, sinò la que més, marques de bicicletes i components del mercat. El seu fundador fou Ernesto Colnago, que compaginà el seu taller de bicicletes amb la competició, arribant a professional. No foren moltes ni de nivell les seues victòries i pràcticament ningú el recordaria com a ciclista. Giovanni Pinarello si havera segut recordat, encara que no pels seus tromfs. Sent un bon gregari, va ser famós per ser l'últim "maglia nera", distintiu que lluï...

                                                                                  La foto diu que guanya Maes però el jutge va dir que havia guanyat Speicher Al 1936 la meta de la París-Roubaix estava situada a l'hipòdrom. Després d'un dia plujós i 262 km arriben a disputar la victòria els belgues Gaston Rebry, ja triple guanyador, Romain Maes  i el francés George Speicher. Rebry, que havia llançat varios atacs, queda descartat per l'sprint i Speicher és teòricament el més ràpid, però per la seua dreta Maes el supera. El marge és escàs però existeixen dos fotografies des de diferents angles on s'aprecia que el belga supera per uns centímetres al francés, però ací no hi ha fotofinish, ni VAR, ni ull de falcó ni InstantReplay i el jutge d'arri...

                                                                                                                                        Soles amb la neu L'oratge de finals d'abril a Bèlgica es imprevisible. Al 1980, tota la Liège-Bastogne-Liège es disputà sobre neu, en un intens fred. La majoria no va poder resistir-ho i va anar abandonant. Quan la carrera arrivà a Bastogne, el neerlandés Rudy Pevenage marxava escapat en uns 2' d'avantatge davant un grapat de corredors, soles 27 continuaven en competició. A 80 km de meta Bernard Hinault augmentà bruscament el ritme en una de les cotes i se...

                                                                                                                          Caritoux durant la Vuelta de 1984 No era favorit, ni tan sols era conegut. Ningú reparava en ell, però en el primer final en alt de la Vuelta de 1984 a Rasos de Peguera arribà per davant de Delgado, Corredor, Patrocinio Jiménez, Alberto Fernández... Consultant son palmarés soles trobem l'etapa del Mont Ventoux d'ixa mateixa primavera a la París-Niça. Encara aixins seguia sense contar pels pronòstics, estava clar que era un bon escalador, això si. Però a l'etapa de Los Lagos de Covadonga arriba al cim soles pr...