Al Japó el ciclisme és una altra cosa

                                         

                                                Els velòdroms japonesos vibren en el keirin

Europa és el bressol del ciclisme en ruta, no cap dubte, les grans voltes i els monuments porten a la fama a les seues figures, però on és mouen diners de veritat és al Japó. Allí no hi ha voltes o clàssiques significatives, allí és el keirin el que fa vibrar.

Existeix tota una estructura montada amb escoles per a formar als ciclistes i competicions per tot el país, però la salsa són les apostes. Milions i milions de yens van i vçénen als velòdroms. Però ací tot està controlat: en les competicions s'aïlla als ciclistes com a monges de clausura durant els dies de curses per a evitar els tripijocs, no poden comunicar-se amb l'exterior. En les carreres visten cadascú en colors cridaners per a ser fàcilment identificables i numerats de l'1 al 9 com llebrers de competició i no se'ls permiteix realitzar gestos, ni tan sols quan guanyen per si s'interpreta com una senyal per als apostants. Malgrat l'estricte control, tot compensa als ciclistes que viuen amb tots els luxes i són considerats quasi divinitats. No tenen necessitat d'eixir a competir fora del seu país, a cap altre lloc es guanya tants diners.