Per què l'UCI mai recificà la seua errada del 1936 ?
Al 1936 la meta de la París-Roubaix estava situada a l'hipòdrom. Després d'un dia plujós i 262 km arriben a disputar la victòria els belgues Gaston Rebry, ja triple guanyador, Romain Maes i el francés George Speicher.
Rebry, que havia llançat varios atacs, queda descartat per l'sprint i Speicher és teòricament el més ràpid, però per la seua dreta Maes el supera. El marge és escàs però existeixen dos fotografies des de diferents angles on s'aprecia que el belga supera per uns centímetres al francés, però ací no hi ha fotofinish, ni VAR, ni ull de falcó ni InstantReplay i el jutge d'arribada dóna guanyador a Georges Speicher. Aixina va quedar la cosa, ni tan sols s'optà per la fòrmula d'un ex-aequo.
Romain Maes guanyà l'únic Tour que va acabar, el de 1935, sent líder del primer a l'últim dia, però al marge d'això el seu palmarés no és massa extens. A la seua victòria frustrada a Roubaix, se li pot afegir la seua distracció a la París-Bruselas de 1938: arribà a la meta del velòdrom 100 m per davant dels seus perseguidors i deccelerà, sense adonar-se que havia que completar altra volta al perímetre de la pista, Marcel Kint fou qui s'imposà.
Molt després, al 1973, va haver un cas semblant a la París-Camembert. Pareix ser que alguna fotografia demostra que Alain Santy passa primer per meta, encara que els jutges donaren vencedor a Regis Delépine. Santy no obstant, s'adjudicà l'edición de 1974.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada